La Filmoteca ret homenatge al cineasta Billy Wilder
El crepúsculo de los dioses inaugura les projeccions este dissabte, 17 de gener, sobre l'obra d'este guionista i director fonamental de la història del cine del segle XX
Billy Wilder va dirigir i escriure alguns dels grans clàssics del cine, com ara Ningú no és perfecte o L'apartament. Els amants de l'octau art tenen ara l'oportunitat de vore en la pantalla gran les seues pel·lícules en versió original subtitulada en castellà gràcies al cicle que la Filmoteca dedica en 2026 a este guionista i director fonamental de la història del cine del segle XX. La seua filmografia està plena d'obres mestres del cine de Hollywood, com per exemple Sabrina (1954), La tentación vive arriba (1955) o Irma la dulce (1963).
Les projeccions arranquen este dissabte, a les 6 de la vesprada, amb El crepúsculo de los dioses (1950), protagonitzada per Gloria Swanson, William Holden i Erich von Stroheim, i es prolongaran durant tot l'any, amb títols com Gente en domingo (1929), Emil y los detectives (1931) en gener; i La octava mujer de Barba Azul (1938), Ninotchka (1939), Medianoche (1939), Si no amaneciera (1941) i Curvas peligrosas (1936) en febrer. Poden consultar la cartellera en el web de la Filmoteca.
Billy Wilder va escriure alguns dels diàlegs considerats els més enginyosos i memorables de la història del cine, molts d'ells escrits en col·laboració amb Charles Brackett, amb qui va treballar en 13 pel·lícules entre 1938 i 1950. Per això, la Filmoteca també ha programat Bola de fuego (1941) de Howard Hawks, entre altres films dirigits per altres directors i amb guió de Wilder.
El cicle es completa amb l'edició del llibre col·lectiu Billy Wilder. Anatomía de un genio, número 22 de la Colección Nosferatu i coordinat per Luis Alegre.
Nominat en 22 ocasions als premis Oscar, Billy Wilder va guanyar tres estatuetes com a guionista, dos com a director i un per a millor pel·lícula per L'apartament en 1960, a més del premi Irving Thalberg a tota la seua carrera. El seu talent i versatilitat va quedar patent en algunes de les grans comèdies de Hollywood i en altres gèneres com el cine negre amb Perdició (1944), el drama en El crepuscle dels déus (1950), l'espionatge en Cinc tombes per a El Caire (1943), el cine bèl·lic en Berlín Occident (1948), el cine romàntic en Ariane (1957), la intriga en La vida privada de Sherlock Holmes (1970), el gènere judicial en Testimoni de càrrec (1957) i el periodístic en Primera plana (1974).
