El fervor dels participants en la Tomatina: “És la meua primera vegada, però l’any que ve hi tornaré”
La guerra de tomaques ha convertit Buñol en una torre de Babel, amb participants vinguts dels Estats Units, la Xina o, fins i tot, Austràlia
Ulleres en mà, moltes ganes de tenyir-se de roig i una parada obligada en la consigna per a deixar les pertinences que volen salvar del suc de tomaca. Era el missatge que es repetia en l’exèrcit de participants en la Tomatina que este dimecres arribava a Buñol per a submergir-se en la batalla que ha tenyit de roig el poble. Alguns venien des de ben lluny i, fins i tot abans de començar el llançament de tomaques, ja anaven disposats a tornar-hi l’any que ve: “És la meua primera vegada, però l’any que ve hi tornaré”, admetia un participant que venia dels Estats Units.
També era la primera vegada per a una altra turista portuguesa. Aterrava a Buñol a primera hora del matí amb la filla, aprofitaven esta festa declarada d’interés turístic internacional per a quedar-se tres dies a València. Explicava davant de les càmeres d’À Punt que havien pagat cinquanta euros per persona per a participar en la Tomatina.
També debutava en esta batalla una altra turista vinguda des de Chicago. Ha pagat cinquanta dòlars per a disfrutar d’esta experiència única al món.
Encara que, entre tots estos nouvinguts, també hi havia de veterans. Des d’Austràlia arribava un altre participant; ho feia per tercera vegada. “Vaig vindre ja fa deu anys”, assenyalava, alhora que admetia que enguany s’havia trobat amb uns preus prou més alts que l’última vegada.
La roba més habitual era una samarreta vella, perquè sabien que acabaria al fem, o una amb marxandatge d’esta festa, encara que entre el formiguer de participants també se’n veien els que preferien participar disfressats.
Era el cas de tres amics que venien des dels Estats Units. “Tot és poc per a la Tomatina”, asseguraven per a justificar la roba escollida per a esta festa. Un d’ells manifestava: “És la meua primera vegada, però sé que hi tornaré”.
Ara bé, entre tots els participants també estava el veïnat de Buñol, encara que eren pràcticament la minoria. Se’ls distingia perquè en la seua vestimenta no hi havia ni rastre de marxandatge: “Venim cada any, a més per als que som d’ací és debades”, contava un grup d’amics que, abans de començar a llançar tomaques ,havia participat en el pal ensabonat per tal d'aconseguir un pernil.
