Fernando Aramburu presenta 'Els falciots': "Sempre escriuré sobre Espanya, el país on he nascut"
À Punt conversa amb l'escriptor sobre el seu nou llibre, la crònica desencantada d'un home que vol suïcidar-se
Fernando Aramburu (Sant Sebastià, 1959) és, indiscutiblement, un dels protagonistes del fenomen literari dels últims anys. Pàtria, adaptada també com a sèrie televisiva, ha sigut un èxit internacional que va sacsejar el món editorial fa cinc anys i encara dura. L'escriptor basc establit a Alemanya s'ha traslladat a València per a presentar Els falciots, la seua última novel·la, sobre la qual ha parlat amb un equip d'À Punt.
Fa 36 anys que viu a Hannover, però igualment fa gala del seu accent donostiarra. Malgrat el rebombori mediàtic de la que és sense dubte l'obra més famosa, reconeix que vol passar pàgina perquè toca dedicar-se a nous projectes: "Pàtria va procurar-me moltes i grans satisfaccions, però ja és història", assegura.
'Pàtria' va procurar-me moltes i grans satisfaccions, però ja és història
I amb els deures fets i accelerats a causa de la pandèmia, publica i promociona disciplinat l'obra de ficció Els falciots, una crònica desencantada d'un home que vol suïcidar-se: "Això és el que vertaderament importa en la novel·la, és el motor de les accions: que el protagonista sap amb exactitud el dia i l'hora en què morirà, fet que l'aboca a una situació vital un poc peculiar". Però abans del final tràgic, desgrana una confessió crua, irònica. Amb Madrid com a testimoni i rerefons i uns ocells, els falciots, que sobrevolen aquest exercici dramàtic.
La vida de Fernando Aramburu està a Alemanya, però ell reconeix que no pot desvincular-se del país que l'ha vist créixer, la seua terra. A través de les lletres troba la manera de retornar a Espanya, que converteix en el teló de fons central de la seua producció literària: "Escric i escriuré sempre sobre el país en què he nascut i sobre una època que he conegut. A Espanya transcorre la meua infància, adolescència i probablement les meues experiencies vitals més decisives, i per això no puc desprendre'm d'aquesta realitat a què atenc, literàriament, una vegada i una altra", afirma.
Amb el temps cronometrat i un peu en la pròxima entrevista, l'escriptor ens firma un exemplar de la seua última criatura. Una novel·la que ha dedicat a la seua dona, la Guapa, la mateixa per la qual paga la pena tornar a casa.
