Entrevistem Rodrigo Cuevas: folklòric, ‘queer’ i en asturià

Socs asturians de fusta, quimono de seda i coronat amb una monteira gallega. Rodrigo Cuevas no pot generar indiferència. En cap moment ho pretén. Trópico de Covadonga és un espectacle arrelat en la tradició folklòrica asturiana amb pinzellades electròniques que la connecten amb les tendències més contemporànies.

Compon i canta com l’artista format en conservatori què és, però eixa qualitat musical no és l’únic valor que ofereix al públic. A l’escenari juga amb la sensualitat de la seua dansa i amb el seu teatre desvergonyit que fa riure qualsevol, encara que minuts abans o després també aconseguisca generar intencionadament ambients íntims i emotius.

Ens conta abans del concert que la pandèmia li ha fet allunyar-se físicament del públic i que ja no pot passejar-se entre la gent i provocar-la com adés. Però també ens reconeix que vol evitar que puga hi haver qui es quede en la superfície i pense que darrere de la frivolitat cabaretera no hi haja res més.

En absolut. Rodrigo Cuevas fa ostentació dels seus orígens, del folklore asturià i de la seua llengua. “Qui coneix el patrimoni popular té el deure i quasi l’obligació de transmetre'l i fascinar amb ell perquè és de tot el món”. Ens conta que viu al camp, on comparteix la vida amb dos burros i parla d’un món desconegut per a molta gent “que agonitza però que comporta una gran riquesa i bellesa”. Explica que eixe món rural és més amable per a la creativitat, amb molta més humanitat, comunicació i intergeneracionalitat. “És més fàcil treballar amb l'ésser humà en plenitud des del món rural que l’urbà”.

La modernitat no la donen els carrers amples de les ciutats, la modernitat és l’audàcia de qui experimenta, com fan els camperols amb els esqueixos

Hi ha qui associa l’interés de Cuevas per la recuperació i el manteniment dels trets culturals propis amb la figura del valencià Pep Gimeno, Botifarra. Indaga en el patrimoni asturià per a recuperar lletres antigues, testimonis d'avantpassats i homenatjar personatges de l’imaginari asturià com ara Rambal, transformista mític de Gijón l'assassinat del qual encara està sense resoldre, o Milia la Miruxana, a qui li diuen la Rosa Parks asturiana.

La llengua asturlleonesa és un dels pilars de l'univers de Rodrigo Cuevas. Ens parla de l'oficialitat que no arriba, però té clar que la llengua no reviscolarà només pel reconeixement oficial, sinó per un exercici col·lectiu que convença, fins i tot les esferes amb influència, que la llengua pròpia també els pertany i que és un tresor patrimonial que no es pot deixar perdre.