Entrevistem Paco Cerdà, Premi Nacional de Narrativa: “L’interés principal és buscar eixes veus que queden al marge”
L’escriptor i periodista valencià, guardonat per 'Presentes', destaca en una entrevista a À Punt la importància de donar veu a les persones oblidades per la gran història
L’escriptor i periodista valencià Paco Cerdà encara amb sorpresa i emoció el Premi Nacional de Narrativa 2025, que reconeix la seua obra Presentes. En una entrevista concedida a l’informatiu d’À Punt, ha confessat que la notícia el va sorprendre completament: “Ha sigut una sorpresa, vaig agarrar el mòbil amb un número desconegut pensant que era un repartidor, però era un repartidor de premis, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, que m'anunciava el Premi nacional de Narrativa”.
El jurat ha premiat Presentes per la seua “mestria estilística i lirisme natural”, amb què Cerdà reconstruïx el trasllat de les restes de José Antonio Primo de Rivera des d’Alacant fins a l’Escorial, en el 1939, i reflexiona sobre la construcció del seu mite, tot en contrast amb les històries anònimes de la postguerra.
L’autor, natural del Genovés, ha explicat com la idea del llibre li va arribar per casualitat: “L’algoritme em va detectar com a interessat en un vídeo, que eren les imatges del trasllat del cadàver de José Antonio Primo de Ribra des d'Alacant fins a l'Escorial, dia i nit, portat a coll per falangistes en la tardor del 1939", explica. "Vaig pensar investigar com havia sigut eixe trasllat i narrar com durant eixos deu dies hi havia hagut molts espanyols víctimes de la repressió i contrastar eixos dos mons”.
Per a Cerdà, la seua motivació principal és rescatar les veus oblidades de la història. “L’interés principal és buscar eixes veus que queden al marge i solen ser oblidades per la gran història”, ha explicat, afegint que entén millor esdeveniments com la postguerra o la proclamació de la República “quan escolte directament la veu d’una peixatera, d’un tipògraf o d’un enquadernador” perquè "l'interpel·len molt".
El periodista ha reconegut que una de les primeres persones que li va vindre al cap en rebre el premi va ser el seu avi: “Vaig pensar de seguida en el meu iaio, té 99 anys, i apareix en el llibre perquè el seu pare va ser víctima de la postguerra, va ser afusellat a Paterna i és molt bonic que ell puga encara vore estes coses”.
Cerdà assegura que vol continuar treballant com fins ara, fidel al seu estil i a la seua vocació literària. “La forma més intel·ligent d’encarar açò és com si no haguera passat i a partir de demà, continuar treballant com abans”, conclou.
