Enriqueta Agut Armer (1912-1998)

Mestra feminista republicana, redactora en la revista Pasionaria, secretària de l’Agrupació Femenina d’Esquerres Republicanes i de l’Agrupació de Dones Antifeixistes.

Va començar a desenvolupar la seua faceta activista ben jove. Dotada d’una gran capacitat d’oratòria, va ser una de les oradores més actives de la València republicana.
Va començar a desenvolupar la seua faceta activista ben jove. Dotada d’una gran capacitat d’oratòria, va ser una de les oradores més actives de la València republicana.

Enriqueta Agut Armer va nàixer a Castelló de la Plana el 16 de setembre de 1912, filla de Enriqueta Armer Pons i l'empresari hostaler José Agut Hernández . La família es traslladà a València el 1922 on Enriqueta va estudiar el batxillerat i posteriorment va ingressar en l'escola Normal de Magisteri. Juntament amb Guillermina Medrano, Milagros Miró i Magdalena Marzal, entre altres,  Enriqueta va pertànyer a la primera promoció (1931-1935) de mestres fruit del Pla Professional de Magistèri, implementat per la Segona República per a combatre l'elevada tasa d'analfabetisme de l'època. També va ser delegada del Patronat de les Missions Pedagògiques en pobles de València, Terol i Conca, una iniciativa també del govern republicà que buscava difondre la cultura general, l'orientació docent moderna i l'educació ciutadana, fent especial interés a la població rural.

Va finalitzar els seus estudis de magisteri realitzant les pràctiques en l'Institut Balmes, a València, i en acabar va ser destinada a l'escola infantil de Puçol fins a gener de 1936, que va ser novament traslladada a l'Institu Balmes com a inspectora. Posteriorment, degut a la subtitució de les ordres religioses encarregades de l’ensenyament en els establiments dependents de la Diputació, va ser traslladada a l'Institut d'Assistència Social Mestre Ripoll.

Va començar a desenvolupar la seua faceta activista ben jove. Durant l'etapa d'estudiant va pertànyer a la Federació Universitària Escolar (FUE), i posteriorment, ja com a mestra, a la Federació de Treballadors de l'Ensenyament (FETE), branca de l'educació del sindicat UGT. En política va començar afiliant-se a les Joventuts Comunistes primer i a les d'Esquerra Republicana i del Front Popular Femení, més tard. Però no va ser fins setembre de 1936, després del colp d'estat militar, que es va integrar en el Partit Comunista.  Dotada d’una gran capacitat d’oratòria, va ser una de les oradores més actives de la València republicana, cosa que li proporcionarà el nom de la 'Palometa del Front Popular'. La seua participació en la campanya electoral a favor del Front Popular va ser destacada, participant en nombrosos mítings, actes de caràcter propagandístic i manifestacions com la del 8 de març de 1937, en la que va ser portaveu de les dones davant del Govern Civil. També va ser redactora en la revista Pasionaria, secretària de l’Agrupació Femenina d’Esquerres Republicanes i de l’Agrupació de Dones Antifeixistes

En 1938 es va casar amb Rómulo García Salcedo amb els que es traslladà a Gualba fins al febrer de 1939. Com tants i tantes altres mestres de la Segona República Espanyola, Enriqueta va ser depurada seguint l'estipulat en l'article 171 de les lleis franquistes, i va ser quan, embarassada de la seua primera filla Adela, va travessar la frontera amb França, creuant els Pirineus.  Després de donar a llum en Grenoble es va embarcar amb la filla, el marit i el seu germà, el pintor i també comunista José Agut Armer, en la primera expedició de republicans espanyols exiliats a Mèxic en el buc Sinaia.

Vivint a Mèxic Enriqueta va abandonar la docència i es va dedicar exclusivament a la cura de la seua família, que va augmentar amb dues criatures més, Rómulo i Ketty. També va adquirir la nacionalitat mexicana i va deixar el PCE després d'un breu període, encara que va mantindre la relació amb altres figures republicanes exiliades, especialment amb la pediatra Mercedes Maestre i la pintora Manolita Ballester. 

Enriqueta va tornar a Espanya abans de morir, en 1986 però va decidir que no es volia quedar i va abar tornant a Mèxic, on va morir el 9 de Juny de 1998.

Si vols conéixer més sobre la seua vida, pots veure el Valentes dedicat a ella.

També et pot interessar