Doble concert de La Habitación Roja per a celebrar els 25 anys damunt dels escenaris

Aquest divendres i dissabte la banda de l'Eliana celebrarà l'aniversari al Teatre Principal de València.

El Teatre Principal de València acull aquesta cita amb les entrades exhaurides poques hores després d'eixir a la venda

La Habitación Roja ha fet 25 anys damunt dels escenaris. Una fita que volien celebrar amb una gran gira que hagué de ser anul·lada. Tot i això, no han volgut acomiadar el 2020 sense sentir el directe del públic i aquesta divendres a la nit i demà dissabte , la banda de l'Eliana celebrarà l'aniversari al Teatre Principal de València.

L'espectacle, amb totes les entrades venudes, tindrà una escenografia i producció dissenyades per a l'ocasió, i el grup comptarà amb la participació d'artistes convidats amb els quals ha tingut una relació pròxima, ha informat la formació en un comunicat.

Com a artista convidat actuarà Eduardo Martínez, membre de La Habitación Roja entre 1999 i 2002, i responsable dels teclats en la gira "Llargmetratge" i en els enregistraments del disc "Radi" i el EP "Metropol".

També acudiran Pablo Maronda, músic i compositor que comparteix el projecte Maronda amb el baixista Marc Greenwood, i Judit Casado, veu dels desapareguts Euro Trash Girl i, actualment, en Ventura.

Trajectòria

La Habitación Roja va començar en els escenaris valencians després de guanyar el Circuit Rock de l'Institut Valencià de la Joventut l'any 1997.

Al grup, nascut uns mesos abans a L'Eliana de la mà de Jorge Martí i el bateria Jose Marco, es van unir Pau Roca i el baixista Juanjo Espinosa, substituït en 2000 per Marc Greenwood.

Van debutar amb el EP "Popanrol" (1997), i el seu primer àlbum, "La Habitación Roja" (1998), els va portar a tocar en l'escenari principal del Festival Internacional Benicàssim (FIB) en l'edició d'aqueix mateix any. La discogràfica saragossana Grabacions en el Mar els va acompanyar fins a 2004 amb referències tan importants com "Largometraje" (1999), amb l'èxit "Cronica"; i en el seu repertori "Radio" (2001) i "4" (2003), aquestes dues últimes amb la participació del segell Astro Discos.

El grup va signar amb Mushroom Pillow en 2004, i la seua estrena va ser el EP "Para tí" (2004), on rendien tribut a Paradís, La Mode o La Dama Se Esconde. Posteriorment, van viatjar a Chicago i es van posar a les ordres de l'enginyer d'enregistrament Steve Albini, que ha treballat amb Pixies o Nirvana, per a la creació de "Nuevos Tiempos" (2005), i van tornar a gravar als Estats Units el seu disc "Cuando ya no quede nada" (2007).

En 2010 van publicar "El disc Universal", al qual van seguir "Fue eléctrico" (2012), i "La moneda en el aire" (2014), Millor Disc de Pop en els Premis de la Música Independent (MIN). Aquest mateix any, el grup va rebre la Medalla d'Honor del Consell Valencià de Cultura en reconeixement a la seua trajectòria i per la seua aportació a la història de la música valenciana.

Els últims anys

La seua discografia es completa amb "Sagrado corazón " (2016) i "Memoria" (2018), finalista del premi Ruido, el guardó atorgat pels Periodistes Associats de Música d'Espanya.

En 2019, el grup va fitxar pel segell madrileny Intromúsica, amb el qual ha estrenat els singles "Quiero", "Las canciones", "La luz", "El miedo abierto", "Yo me pregunto" i "Patria", composta durant el confinament. El seu últim tema "Taquicardia", va veure la llum el passat 13 de novembre i va ser escrit per Jorge Martí en 2018 després de ser ingressat per una embòlia pulmonar bilateral massiva.

També et pot interessar