El Diluvi s'acomiada temporalment del públic amb un concert a Castalla

La banda de cúmbia, folk i música tradicional valenciana El Diluvi va oferir esta nit de divendres el concert de comiat. La Fira de Sant Isidre de Castalla (Alcoià), localitat bressol del grup, ha sigut l'escenari triat per a dir al seu públic no un adeu, sinó un "fins prompte".

"Són dotze anys a la música i, per sort, no hem parat mai. Sempre hem estat tocant i gravant. I crec que hi ha un desgast generalitzat i era el moment de parar, veure les coses d'una altra perspectiva i, a partir d'ahí, veure de quina manera volem començar", explica Andreu Ferre, baixista del grup. "Açò és com el final d'un capítol, i en el temps veurem si n'iniciem més, però no sabem quan ni com", afig Flora Sempere, veu i bandúrria del grup.

El Diluvi va nàixer a un local d'assaig a Castalla fa dotze anys. Els components s'han fet adults i s'han dispersat geogràficament entre Castalla, València i Navarra. Alguns, a més, ja tenen família o estan a punt de tindre'n. 

"Ens agafa també en un moment vital en el qual volem donar més protagonisme a la família i els amics", explica Flora, que pròximament serà mare. "M'agradaria, els primers anys de vida de la meua criatura, estar més present, però sé que també trobaré molt a faltar el grup. Aleshores, tinc un regust agredolç. No vull que s'acabe però, per altra banda, sí que crec que és necessari que faça este parèntesi".

"De joves no ens plantejàvem la vida adulta i ara hi ha unes responsabilitats, uns treballs", afig Andreu Ferre, que introdueix un altre motiu per a esta "aturada a boxs". "De la música no podem viure i hem d'anar combinant diferents treballs, fet que genera una situació de no poder gestionar-ho tot. I la qüestió és parar un poquet, canviar els neumàtics i ja tornarem a córrer".

Tot i esta parada tècnica, ambdós integrants coincideixen a dir que no es desvincularan completament de la música, ja que seguiran quedant "per a assajar i anar gestionant coses". A més, tenen present que els uneix un vincle personal, a més de professional.

"El millor és la relació que hem creat. Estem molt units i, al final, som una família. I em fa pena pensar si s'acaba això...", diu emocionada Flora. "I tots els llocs que hem pogut visitar gràcies als concerts, i els amics que hem fet pel camí...". Al respecte, apunta el baixista, "hem tingut un públic meravellós, molt divers, des de gent molt xicoteta fins a gent molt gran. Hem viscut coses molt boniques".