Cues a Madrid per a acomiadar Pablo Milanés
La capella ardent de l’artista cubà s’instal·la a la Casa d’Amèrica, per on passen centenars de seguidors i personalitats del món de la cultura i la política
Centenars d’amics i seguidors del cantant cubà Pablo Milanés, que morí aquest dimarts a Madrid als 79 anys, esperaven des de primera hora a les portes de la Casa d’Amèrica per a donar l’últim adeu al creador de Yolanda. Entre els primers a passar, l’actor Juan Echanove, i s’espera en les pròximes hores la visita del ministre de Cultura, Miquel Iceta.
La capella ardent, que estarà oberta fins a les 15:30 hores, congregarà personalitats del món de la música, la cultura i fins i tot representants polítics, a més de seguidors anònims que, fins i tot abans que obrira la capella ardent, han fet cua per a acomiadar no només una veu reconeguda, sinó també un dels màxims impulsor de la Nueva Trova i una figura amb marcat compromís polític amb el seu país.
El fèretre de l'artista està flanquejat per una foto en blanc i negre del cantautor, la seua guitarra i nombroses corones funeràries. En la Casa d’Amèrica també està l'esposa, els fills i els nets de l'artista.
Les xarxes lamenten la pèrdua
Des que va transcendir la mort, representants polítics i del món de la cultura han lamentat la defunció del cantautor, paradigma de la cançó protesta al seu país des de finals dels setanta, juntament amb altres artistes com Silvio Rodríguez o Noel Nicola.
El president i la vicepresidenta del govern espanyol, així com la ministra d'Igualtat o el ministre de Cultura s’han pronunciat sobre la mort de l’artista.
Aquest últim es referia a Milanés com “una de les grans veus d’Amèrica Llatina”, mentre que el cap de l’executiu, Pedro Sánchez, recordava la lletra d’una de les cançons de l’artista per a afirmar que “eternament” estarà en la memòria col·lectiva.
Pel que fa a l’àmbit artístic, des d’Alejandro Sanz fins a Rozalén, Ismael Serrano o Diego Luna lamentaven la defunció del cantant cubà. Tots ells agraïen a Pablo Milanés les seues cançons. “La seua poesia imprescindible, la bellesa de les seues cançons, ens va fer sentir menys sols”, apuntava el cantautor Ismael Serrano.
