Confirmen que el neolític va entrar a la Península pel nord del Mediterrani

La investigació, impulsada per la Universitat de València, combina l'estadística bayesiana amb informació arqueològica per a contrastar les hipòtesis sobre les vies d'expansió de l'agricultura i la ramaderia en el territori

Dolmen de Santa Maria a Biescas  (Osca)
Dolmen de Santa Maria a Biescas (Osca)

El nord de l'arc mediterrani va ser la porta d'entrada del neolític a la península Ibèrica. Ho ha confirmat un equip d'investigació conformat per la Universitat de València (UV) i la Universitat de Sevilla (US), que ha desenvolupat una proposta metodològica computacional per a aclarir com va ser l'arribada de l'agricultura i la ramaderia al territori que hui dia ocupen Espanya i Portugal. El treball, publicat aquest dimarts en la revista PlosOne, demostra la via d'expansió neolítica pel nord del Mediterrani com a principal opció, i suggereix que l'àrea circumdant al cap de la Nau, actualment Xàbia (Marina Alta), podria ser un dels focus pioners que vertebraren aquesta propagació. 

L'estudi utilitza la informació del registre arqueològic recopilat a partir dels primers jaciments neolítics en la façana mediterrània peninsular (puntes de projectil de morfologia geomètrica) per a contrastar les hipòtesis actuals sobre les probables vies d'expansió, que inclouen la ruta nord (via sud de França) i la ruta sud (a través de la costa mediterrània africana).

"La variabilitat en les formes i caràcters tecnològics dels projectils, juntament amb les datacions radiocarbòniques associades, s'han combinat a través de l'aproximació computacional bayesiana utilitzant diferents rangs de probabilitat per a avaluar les possibles rutes d'expansió i els punts d'origen assignats (jaciments)", explica Oreto García, investigadora del Departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la UV i signant de l'article.

Vies d'expansió del neolític a la península Ibèrica
Vies d'expansió del neolític a la península Ibèrica / UV

Oreto indica així mateix que "la combinació d'informació arqueològica amb metodologies computacionals, que inclouen estadística avançada, inferència bayesiana, simulació i modelització matemàtica ha oferit, en aquest cas, una nova via de col·laboració entre l'arqueologia tradicional i la ciència de dades". Aquest fet, afegeix l'especialista, contribueix a posicionar l'arqueologia com a possible contribuïdora en els reptes que suposa la informatització de la ciència en la societat de la informació.

En l'estudi han participat també els investigadors Alfredo Cortell Nicolau (UV i actualment a la Universitat de Cambridge), Daniel García Rivero (US) i la investigadora predoctoral María Barrera Cruz (UV). 

També et pot interessar