Comença la Fira Internacional del Llibre Liber amb la presència de 15 editorials valencianes

Arranca a Barcelona la Fira Internacional del Llibre Liber amb la presència de 15 editorials valencianes. Les editorials desembarquen a la fira amb les últimes tendències davall del braç: àlbums infantils il·lustrats, llibres infantils de divulgació, assajos per al públic adult i relats de ficció o no ficció que entren pels ulls. La Comunitat Valenciana, amb un 6,6% dels llibres, és la quarta autonomia en producció editorial segons l’estudi Panoràmica de l’edició espanyola de llibres. Aquests dies, les editorials valencianes es preparen també per a la participació a la Fira del Llibre de Frankfurt, la més important del món, que comença el pròxim 10 d’octubre.

À Punt NTC ha analitzat amb dues editorials la situació, les tendències i novetats d’un sector que passa pàgina dels temps difícils. Núria Sendra, d’Edicions del Bullent, i Gonçal López-Pampló, d’Edicions Bromera, coincideixen a destacar que el sector llibreter valencià té una “mala salut de ferro”. Sobre el moment actual, López-Pampló indica que és relativament bo: “El sector literari ha despuntat després d’uns anys de crisi. No ens hem de confiar, cal ser molt prudents, però anem trobant estratègies per a oferir possibilitats tant als autors com als lectors”. Pel que fa a la llengua triada per a llegir, el director literari de Bromera destaca que cada vegada hi ha més gent que opta pel valencià: “Podem ser optimistes i parlar d’un 15 o un 20% de persones que amb una certa freqüència llig en valencià”.

El llibre digital no ha guanyat la batalla al paper, aquesta és la idea que expressen els dos editors. En canvi, sorgeixen moltes altres lectures digitals: xarxes socials, com Instagram o YouTube, que ens situen en un escenari on predomina la rapidesa, les històries sense profunditat. Ens trobem en un marc audiovisual, totalment diferent del del llibre clàssic, que ens permet accedir a les històries amb velocitat i oblidar-les ràpidament. En aquest context, “el llibre ha de potenciar el seu valor com a objecte de llarga durada, bonic, agradable al tacte i que permeta aprofundir en la història”, segons diu Sendra.