La col·laboració ciutadana permet desxifrar una carta encriptada dels Borja

La col·laboració ciutadana, que ha arribat de la mà de diversos investigadors espanyols, ha sigut clau per a desxifrar una carta dels Borja que es custodiava en l’Arxiu Històric de la Noblesa de Toledo, que parla d’assumptes de finals del segle XVI i principis del XVII. En la missiva, s’esmenten unes revolucions que poden ser “des de l'expulsió dels moriscos fins a les rebel·lions franceses” en clau ambigua per a salvar la inseguretat del correu de l’època.

Esta identificació històrica s’ha conegut tot just el Dia Internacional dels Arxius, que se celebra este dilluns. I és el que crit d’ajuda per a identificar el contingut d’esta missiva el va llançar l’Arxiu Històric de la Noblesa, de Toledo, on es custodien els fons del ducat de Gandia, vinculat als Borja.

Cristian Pardo, tècnic superior d’este arxiu, explica que van pensar que les xarxes socials serien “una bona eina” per a donar a conéixer esta missiva. “No sabíem en quin idioma ni en quin alfabet estava escrita”, afegia, alhora que assenyalava que volien veure si algun expert podia ajudar a desxifrar-la.

La resposta no es va fer esperar. La gent “es va bolcar des del minut un” i “ens van començar a enviar moltíssimes propostes”, indicava Pardo en referència a la interpretació de la carta dels Borja. Agrega que esta experiència ha servit per a dos coses: per a aprendre a desencriptar i per a mesurar la participació ciutadana.

En este sentit, subratllava que s'ha pogut constatar que “la gent reacciona, ens fa cas i contribueix a ajudar-nos”, la qual cosa celebra perquè “el patrimoni és de tots”.

La carta, escrita en valencià, aborda un contingut "molt complex" perquè "no només estan les lletres encriptades per substitució, sinó que el missatge està escrit de manera que, si no saps de què va, per a qui és i el context en el qual es va escriure, és molt ambigu".

No obstant això, la col·laboració de diversos investigadors ha ajudat a esbrinar que es tracta d'assumptes eclesiàstics d’entre finals del segle XVI i principis del XVII, en els quals es parla de revolucions, que podrien ser "des de l'expulsió dels moriscos fins a les rebel·lions franceses" en la revolta de Catalunya.

Concretament, el document encriptat confirma la recepció d'una missiva que el receptor d’este text havia enviat des de Montserrat i informa que estava esperant una segona carta que s'hauria d'escriure des de Barcelona, alhora que demana que en ella l’avise "de tot", tant dels assumptes espirituals, com dels temporals.

L'emissor del missatge insisteix a conéixer què està succeint en el camí de Barcelona, que segurament és una referència al camí que comunica esta ciutat i València, i també mostra interés a saber com li va a un determinat personatge amb "les companyies de casa". Així mateix, conté una crítica a una persona a la qual acusa que "mai resa" ni tampoc obeeix al receptor d’este missatge.

Respecte a si era habitual en l’època enviar este tipus de missives, Pardo sosté que “segurament sí”, perquè “el correu no era tan segur com ara i es podia interceptar pel camí”, per la qual cosa quan era necessari informar sobre assumptes militars o operacions d’alt rang, “calia encriptar-les”.

Com van trobar els investigadors?

Cristian Pardo relata que, transcorreguts un o dos mesos des que es va realitzar la petició en xarxes socials, “un medievalista anomenat Alfonso Boix ens va dir que l'havia desencriptada”, però “al principi no sabíem si era molt fiable o no”.

Els dubtes van sorgir perquè molts investigadors havien fet les seues aportacions a partir de la utilització de la intel·ligència artificial (IA), però els tècnics de l'arxiu van veure que els resultats que s'estaven obtenint de manera automatitzada eren "inventats" i, per tant, que la IA deia "coses molt aleatòries".

Finalment, es va comprovar la proposta de Boix, doctor en Filologia, ja que el seu sistema per a desencriptar no utilitzava la intel·ligència artificial, sinó que buscava patrons comuns o segments del discurs que es repeteixen amb una certa assiduïtat.

D’esta manera, seguint les seues indicacions, la carta va ser desencriptada, encara que, segons este tècnic de l'Arxiu de la Noblesa, es va deixar "en quarantena" fins que un altre investigador, Francesc J. Hernández, doctor en Sociologia, va presentar també la seua proposta, en este cas, basada en una intel·ligència artificial especialitzada en llenguatge.

Les dos van ser acarades i, com aclareix Pardo, els resultats van ser "molt semblants", encara que "faltava afinar coneixements paleogràfics", de la qual cosa es van encarregar els tècnics de l'Arxiu de la Noblesa.