El Museu Nacional de Ceràmica acull una exposició monogràfica amb cases de nines inclusives i diverses
Els jocs també es transformen i s'adapten amb els avanços i els canvis de sensibilitat de la societat
Les tradicionals cases de nines eren reproduccions a xicoteta escala de l'univers domèstic. Ara, una exposició monogràfica al Museu Nacional de Ceràmica de València ofereix noves propostes d'estudiants de la Universitat Politècnica de València i d'empreses de joguets. Han imaginat cases per a jugar en una societat inclusiva i diversa; podem trobar des d'espais imaginats per a viure en un vaixell fins a cases que es poden penjar en una banyera.
Patricia Rodrigo, una de les comissàries de l’exposició, explica a À Punt NTC: “El joc de les casetes no és més que un joc d’imitació. Ara hi ha molts tipus de famílies, i molts tipus de persones que habiten aquestes cases”.
“Tenen el seu origen en les cases de nines dirigides a les xiquetes que jugaven a ser mares i mestresses de casa”, apunta Beatriz García, també comissària de l’exposició. “Òbviament, hem anat evolucionant com a societat i això ja no té cabuda”.
Els joguets són el primer contacte infantil amb el disseny; materials, usos i distribucions ens acosten a un món elàstic. Algunes de les propostes són reals, unes altres, encara estan per inventar.
