De Bunyol al món: Iván Ortiz triomfa com a director en l'Orquestra de Cambra de Lausana, a Suïssa
Entrevistem el músic bunyolenc que, nascut de les bandes valencianes, ha arribat fins a l'Òpera de París amb una extensa carrera internacional
Iván Ortiz és un prestigiós trompista i director d'orquestra nascut a Bunyol que compta amb una dilatada carrera internacional plena d'èxits i desafiaments. Hem pogut parlar amb ell sobre la seua experiència professional, els seus orígens en la música i els reptes als quals espera enfrontar-se en el futur.
D'on naix la teua passió per la música?
La meua passió per la música naix a Bunyol, quan en els anys huitanta el meu pare va aconseguir estalviar prou per a comprar un equip estèreo. Un dia, en arribar a casa de l'escola, vaig escoltar "La cavalcada de les valquíries", i a partir d'eixe moment em va entrar alguna cosa dins: necessitava fer música, així que vaig començar al Centre Instructiu Musical l'Harmònica de Bunyol, en El Litro, i a partir d'ací vaig continuar evolucionant, amb estudis a València i a l'estranger.
Com van ser els teus inicis?
El meu primer concert com a solista va ser als quinze anys amb l'Orquestra Filharmònica de Conca, però els meus inicis com a músic van ser, com he comentat, en l'Harmònica de Bunyol.
Personalment, crec que gràcies a les bandes que tenim a València podem descobrir el nostre talent musical, al mateix temps que ens desenvolupem com a artistes i com a persones. Les bandes i la formació musical a les escoles són molt importants per a la formació social de les persones, i per a mi ha sigut un punt d'inflexió molt gran haver pogut tocar en la banda des de xicotet. De fet, quan torne a Bunyol, continue anant a assajar amb la banda.
La disciplina que arrosseguem des de la banda ens acompanya durant tota la nostra carrera musical.
Què suposa la gran tradició de les bandes de música valenciana per als professionals com tu?
El que la gent del carrer no sap és que el primer que s'imposa el músic és una disciplina d'assajos i estudi, al que segueix una obertura com a artista i com a persona. En l'àmbit musical, esta professió et confronta amb un moment donat, amb una societat concreta i amb les emocions de dur a terme eixe desafiament sobre un escenari.
Que tinguem tantes bandes de música a València permet que molts dels músics que hem estat en una hàgem utilitzat eixa experiència com a trampolí per a trobar el lloc que volem tindre en la professió, i és que la disciplina que arrosseguem des de la banda ens acompanya durant tota la nostra carrera musical.
En quin moment et vas adonar que havies complit el teu somni?
Crec que els somnis van canviant. Ho tenia molt clar als setze anys, quan volia estudiar a l'estranger. Amb dènou anys, quan ja estava estudiant a Alemanya, volia tindre una plaça com a trompa solista. Amb 23, quan ja tenia eixa plaça, el que volia era tocar concerts amb la meua orquestra com a solista, i ara el meu somni és ser director d'orquestra i viure d'això, perquè crec que estic preparat per a fer eixe pas en la meua evolució musical. És un somni encara per complir, però un pas important va ser guanyar la plaça en l'Orquestra de Cambra de Lausana, a Suïssa.
La nostra obertura i el nostre saber musical fan que tinguem una pedrera fresca i talentosa a nivell internacional.
Quin consideres que és el major valor cultural que pot aportar un músic valencià a l'escena internacional?
D'una banda, el talent, i d'una altra, el nostre caràcter receptiu i les nostres ganes d'aprendre, facilitats que ens permeten emmotlar-nos al que demana a cada moment el director d'orquestra, o el grup en el qual estiguem. La nostra obertura i el nostre saber musical, tan basat a saber escoltar la música, fan que tinguem una pedrera fresca i talentosa a escala internacional.
Algun repte futur o projecte que ens pugues contar?
El 25 de març torne a dirigir l'Orquestra de Cambra de Lausana, un repte important, perquè repetir amb companys d'orquestra no és habitual, i estic molt agraït per això. Després del nostre últim concert, el 7 de gener, m'han demanat que torne a dirigir dos vegades més l'Orquestra de Cambra, i serà un desafiament perquè es tracta d'obres impressionistes, per la qual cosa intentarem que siga un concert molt amé i bonic per al públic.
Vas dirigir l'Orquestra de Cambra de Lausana per a l'estrena mundial de l'obra del també valencià Luis Serrano Alarcón. Com vas viure eixa responsabilitat?
Sempre m'ha encantat la seua obra, i desitjava que este gran músic, veí de Xiva, es coneguera més a l'estranger. Porte molt de temps tocant i dirigint música contemporània, i estava en tensió per l'acceptació d'esta obra nova, que va compondre per a nosaltres, de la qual fins i tot jo tenia molt poques pistes. No obstant això, a mesura que l'anava estudiant, anava trobant eixe punt entre el valencià i la composició impressionista tan característica de Serrano. En els assajos, les cares dels altres músics reflectien que estaven gaudint de l'obra, va ser una cosa molt màgica. Després, en parlar amb ells, em van dir “tant de bo poguérem tocar més música d'este estil”.
El públic va reaccionar amb sorpresa, perquè esperava escoltar una cosa molt espanyola i es va trobar amb una cosa molt internacional. Va ser un gran èxit, i tot un orgull sentir que estàs fent música espanyola, de València, de la Foia de Bunyol, en una gran sala com és el Metropol de Lausana amb una gran orquestra com la de la Cambra de Lausana, i davant d'un públic tan exigent. Va ser una cosa molt especial, i intentarem tornar-la a fer en altres programes.
El gener del 2025, Iván Ortiz Motos treballarà com a assistent del director d'orquestra Pablo Heras-Casado a l'Òpera de París.
