Buika: "Els enemics no existeixen. Existeixen les pors"

Per a la inclassificable i apassionada Concha Buika, els enemics no existeixen, allò que ens amenaça són les pors. Ella, però, troba forces i inspiració en aquelles persones que, a pesar de tot, se superen a elles mateixes i "tenen dins d'una rebel·lió".

La cantant mallorquina torna als escenaris per primera vegada després de la pandèmia i mostra la seua ànima a qui s'atrevisca a escoltar-la. Xafarà l'entaulat del teatre La Rambleta el 9 d'octubre, i d'entre el repertori d'aquesta prolífera artista de segur es cola la col·laboració amb Carlos Santana Yo me lo merezco, recentment nominada a la millor cançó de rock en els premis Grammy.

En quin estil et trobes més còmoda?

Jo em trobe còmoda quan la cançó m’agrada. L’estil no m’importa molt perquè al final tots els estils xarren del mateix, que és de les nostres vivències. Això és el que fa que quasi totes les cançons per a mi siguen guapes. Perquè, a banda, les cançons, les has de fer teues. Quan les fas teues sonen molt guapes, no importa com siguen. 

Com definiries el teu estil?

Indescriptible [es riu]. Ho definiria com indescriptible. Els crítics tenen problemes a l’hora de definir el que faig perquè ni jo mateixa ho sé. Jo tanque els ulls i es fa el miracle. 

Com s'aconsegueix arribar a tindre nou discos i set nominacions als Grammy?

Sense pensar-ho. Tu t’has d’alçar cada dia amb la determinació de fer la feina el millor que pugues i anar-te’n a dormir tranquil. Però no has de pensar en premis ni en res de res, perquè tot això no és per a tu realment. Per a tu el premi és poder fer una carrera del que a tu t’agrada, aquest és el premi. Els altres són per a l’orgull de la teua família, de la teua mareta que es posa a plorar quan et donen un premi i aquestes coses. Jo ho veig així. Jo soc un soldat, i per a mi no hi ha cap diferència entre la meua faena, la teua, el que fa el pa, el que fa de fuster o el que fa de pescador.    

Què has aprés dels grans músics amb qui has col·laborat?

Que tots som mestres. Perquè el que tu saps i coneixes només ho saps tu, ja que eres mestre del que tu coneixes, i alumne del que no coneixes. Però, m’he adonat després de tots aquests anys, després de tot el que hem passat, que en realitat el món més que mai depén de persones que s'han superat a si mateixes, no superiors als altres. El món, en certa manera, ha estat a punt d’anar-se’n a la merda per les persones que es pensen que són superiors. I que el món el que necessita ara és la resta. Nosaltres. Els que ens hem aconseguit superar-nos a nosaltres mateixos, i que ho aconseguim cada dia. 

Quines temàtiques t'inspiren?

Últimament, la temàtica de deixar de veure enemics. Que els enemics no existeixen, existeixen les pors. La por que nosaltres tenim de no ser acceptats, que no ens entenguen. Però realment hem d’estar prop dels nostres enemics, perquè són els únics que ens diuen la veritat. Prop dels nostres enemics i més prop dels nostres amics. 

Has trobat molts enemics al llarg de la teua carrera?

No crec en aquesta paraula, per tant, no, no n'he trobat cap. He trobat gent molt cabrona [es riu]. Però que a la fi te n'adones que són enemics d’ells mateixos també. Una persona que és erràtica en la seua vida també ho serà en la teua. No t’ho has de prendre com que t’ha fallat a tu, és una persona que s’està fallant a si mateixa, i pobreta. El punyal de qui et vol agredir l’afiles tu.    

"Les estreles brillen, però no donen calor. Estan molt lluny i jo vull estar propet, vull donar calor."

Com ha canviat la teua vida des que eres una estrella?

Això de ser una estrela… Les estreles brillen, però no donen calor. I estan molt lluny, i jo vull estar propet. Jo vull donar calor. Per això estrela és un nom al qual no m’apegue molt. Jo, de veritat, l’únic objectiu que tinc en la vida és estar tranquil·la, perquè nosaltres podem ser els majors enemics de nosaltres mateixos. Molt més que qualsevol enemic de fora. De veritat, i això ho vaig aprendre del meu fill, l’únic que vull és estar tranquil·la. Crec que és el millor premi que et pots donar com a ésser humà. 

Quina música t'agrada escoltar?

Tot el que sona em pareix que està molt bé. Perquè al final no deixa de ser el somni i la il·lusió d’una persona que s’ha esforçat molt per tal que això estiga ahí. Realment no crec en les cançons lletges, no crec en les cançons que no m’agraden. Crec en les cançons que podien haver estat arreglades d’una altra manera o que podien haver estat plantejades sonorament d’altra manera. Soc molt positiva en la música, m’agrada escolar-ho tot.   

Com vius les actuacions en directe?

Ai, germanet meu, tu saps què passa? Que jo en certa manera baixe d’eixe escenari i ho oblide tot. No ho sé, mai he vist una actuació meua, mai he llegit una entrevista… No sé què passa, per a mi és com una espècie de trànsit. Jo només sé que, de sobte, està tot el món aplaudint i dic: "Què ha passat?" El meu compromís amb la musa és no ser-ne conscient.