Banyeres de Mariola rescata les paraules que van escriure el seu passat

El Museu de la Paraula emprén una col·lecció de documentals amb els testimonis orals dels veïns més majors. L’últim, l’ha seleccionat un festival de Medellín.

Banyeres de Mariola rescata les paraules que van escriure el seu passat

Qui ha dit que les paraules se les endú el vent? A Banyeres de Mariola (Alcoià) es resisteixen que siga així. S’han proposat que el pas del temps no s’emporte allò tan efímer com és la paraula i, amb ella, tot el que ha significat durant un temps. Al Museu de la Paraula estan convençuts que, si s’esfumen els termes que han marcat un temps, s’esfuma la història del poble que no ha quedat arreplegada en els llibres. Per això, impulsen un projecte que rescata la memòria col·lectiva a través dels relats audiovisuals del veïnat més major.

Així, el que va començar sent una recollida puntual de testimonis que narraven aspectes com les festes o les cançons populars de Banyeres, ha acabat convertint-se en una col·lecció d’audiovisuals. “Des que el museu es va inaugurar, l’any 2000, hem fet més de dues-centes entrevistes a gent del poble per a rescatar temes com els oficis, la importància de l’aigua al poble i el cançoner popular. Vam veure que la iniciativa tenia molt bona acollida, la gent hi volia col·laborar, i al mateix temps els visitants del museu mostraven curiositat. Així és que ens llançàrem a fer els documentals”, explica a À Punt Mari Ángeles Calabuig, directora del Museu de la Paraula.

“Aquests audiovisuals recullen el patrimoni intangible, el que sap la gent del poble perquè, si no el gravem i el cataloguem, es perdrà, sobretot quan desapareixen les persones majors”, explica Mari Ángeles Calabuig. L’èxit d’aquesta iniciativa ha sigut tant que les paraules d’un dels veïns, bon coneixedor de la botànica local i protagonista del segon documental de la col·lecció, Luis Doménech, s’han pogut escoltar a l’altra banda de l’oceà. L’audiovisual ha sigut seleccionat en la setena mostra internacional de videoart i cine experimental Intermediaciones, a la ciutat colombiana de Medellín, fa unes setmanes.

Luis Doménech en una de les escenes del documental que s'ha exhibit des de la mostra internacional de Medellí / Museu de la Paraula

La situació sanitària ha impedit als representants de Banyeres de Mariola seguir des d’allí aquest festival internacional, però el fet que s’haja seleccionat el projecte l'han celebrat amb èxit, “sobretot perquè, per a un poble menut, amb un pressupost limitat per als museus, dels quals cada any intentem millorar algun aspecte, suposa un impuls per a continuar treballant en projectes així”, aclaria la directora.

La satisfacció és especialment compartida per la família de Luis Doménech, protagonista del documental Etnobotànica i cultura popular de Banyeres de Mariola, exhibit en el festival colombià. “Ensenya més la necessitat que la universitat”, adverteix quan rep la telefonada d’À Punt Casporrí, malnom amb què el coneix el veïnat. Als 88 anys, assegura que les cames ja no li responen molt bé, però “el coneixement el tinc tot”, adverteix.

La botànica que no es llig en els llibres

Per això, no va dubtar de relatar davant de les càmeres del Museu de la Paraula en quines fases de la lluna cal escombrar els cultius ni com fan el niu determinats ocells de la serra de Mariola. A Luis Doménech tampoc li va importar detallar les herbes silvestres més recomanables per a curar un tall ni advertir de les millors soques per a trobar bolets. Aspectes, tots, que no ha llegit enlloc, però que ha aprés amb el pas del temps.

“Als deu anys em vaig quedar sense mare i era el major dels germans. En aquells temps no era tan fàcil trobar alguna cosa per a menjar i la muntanya tenia moltes herbes que podien omplir-te la panxa”, relata. Preguntat si tornaria a repetir l’experiència de contar davant de les càmeres allò que li ha ensenyat la vida, no en dubta: “Clar que sí! Si el poquet que sé val per a alguna cosa...”, respon amb humilitat.

Els secrets de l’últim moliner

La mateixa predisposició davant de l’objectiu va mostrar Daniel Vilanova, que també ha atés À Punt per telèfon. Ell va protagonitzar el documental que el 2017 va inaugurar la col·lecció “Amb molt de gust”. Va ser l’últim moliner de Banyeres. Per això va obrir el seu antic espai de treball, tancat des que es va jubilar, i durant diversos dies de gravació va explicar per què està fet de fusta de pi i de carrasca, per què la pedra de la mola de blat és francesa i per què la tarara és una peça fonamental.

Daniel Vilanova en una de les imatges del documental que va protagonitzar mentre explica una de les parts internes del molí / Museu de la Paraula

Daniel es mostra orgullós que el documental en què ha participat ajude a preservar en el temps detalls d’un ofici ja desaparegut, però també de la vida col·lectiva del Banyeres de Mariola de fa quasi un segle. La lucidesa d’aquest moliner de 84 anys li va permetre detallar en l’audiovisual qüestions com les varietats de blat que es cultivaven a l’Alcoià o quines famílies eren les que molien blat a sovint, aspectes que potser consten en algun registre comptable arraconat, però que ara les noves tecnologies posen a l’abast de les generacions més joves. És aquest el verdader propòsit dels documentals del Museu de la Paraula.

La saviesa dels entrevistats, de veïns com Daniel i Luis, queda a disposició dels visitants de l’espai museístic. Allí, a través de paraules clau, es pot accedir a l’arxiu dels testimonis registrats i desempolsegar el passat de Banyeres. En el cas dels documentals també es poden visionar en el canal de YouTube del museu.

Segons indica Mari Ángeles Calabuig, les tradicions del poble associades a oficis desapareguts, com el de moliner o els vinculats a la indústria paperera, són els que més interés desperten entre els visitants del museu que dirigeix.

També et pot interessar