'Au, cacau', 'reixos' o 'cacauada': les noves paraules que entren al diccionari de l’AVL
L’AVL incorpora també diversos neologismes, entre els quals ‘dana’ i ‘petricor’, així com el significat de ‘bord’ per a referir-nos a una persona amb tendència a fer maldats
La llengua està tan viva com les persones que la parlen, per això, periòdicament, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) incorpora al diccionari els termes que ens porta la vida actual, la nostra parla quotidiana. En una de les últimes revisions ha afegit des de termes que la tragèdia ha convertit en habituals, com dana o punitivisme, la creença que imposar castics als delinqüents pot canviar els seus comportaments.
Però de la mateixa manera que el nostre diccionari afig aquells termes nous, dels quals no hi havia ni rastre en les converses de fa unes dècades, també n'incorpora uns altres que cauen en desús i, que si queden fora del diccionari, corren un seriós risc de desaparició. És el cas de cacauada, un terme que tradicionalment s’ha usat per a referir-se a una cosa mal feta.
Però també hi ha d’altres termes col·loquials que, malgrat no ser les formes acceptades fins ara, la realitat és que estan presents en el nostre dia a dia. Així, entre les entrades del Diccionari Normatiu Valencià estaran les formes secundàries –que tenen altres sinònims que poden usar-se com a forma preferent– de reixos, per a referir-nos als Reis d’Orient, o garaig, per a parlar de l’espai on es guarden els vehicles.
El mateix passa amb eixos termes que es refereixen a realitats que, fins fa uns anys, no existien. És el cas de petricor, l’olor agradable i fresca que genera la pluja quan cau en un sòl sec; d’audiosèrie, la sèrie creada expressament en format radiofònic; o llista Robinson, el conegut llistat on poden inscriure’s les persones que no volen constar en llistes de màrqueting per a no rebre publicitat. Totes estes paraules i un bon grapat més es claven en el diccionari després de l’última revisió que ha fet l’organisme normatiu del valencià.
Així mateix, l’AVL també accepta com a expressions normatives algunes locucions o fórmules estereotipades. Com assenyalen des d’este organisme, en alguns casos es tracta de locucions de caràcter interjectiu, que resulten habituals, principalment, en la llengua oral.
És el cas d'au, cacau, expressió que es pronuncia per a acomiadar-se i una altra semblant, la d’au, que la casa cau, que mostra la urgència per abandonar un lloc o a bon any, locució emprada per a manifestar que és massa tard o un moment inadequat per a fer alguna cosa.
Així mateix, amb l'última revisió de l’AVL podem emprar el terme bord per a referir-nos a una persona que actua amb malícia o que té tendència a fer maldats. “Ara bé, si volem afegir expressivitat al qualificatiu, direm que és més borda que la canyota o més borda que el pa de panís”, apunten des de l’organisme normatiu del valencià.
