Les artistes valencianes Patricia Gómez i María Jesús González guanyen el Premi Fundació Macba
El guardó, dotat amb 50.000 euros, reconeix el treball expositiu sobre les empremtes d'històries passades trobades en l'antic hospital psiquiàtric de Bétera
Les artistes valencianes Patricia Gómez i María Jesús González han guanyat la segona edició del Premi Fundació Macba, dotat amb 50.000 euros, pel treball expositiu sobre les empremtes d'històries passades trobades en un antic hospital psiquiàtric.
L'anunci de la decisió i la presentació de les guardonades ha tingut lloc en una roda de premsa celebrada al Convent dels Àngels de Barcelona. El guardó premia el projecte expositiu Espill del món, sobre l'antic Hospital Psiquiàtric Pare Jofré de Bétera, que “rescata les empremtes materials i invisibles d'espais institucionalitzats amb l'objectiu de donar veu als relats de persones anònimes situades en els màrgens de la societat”, argumenta el jurat.
Nascudes totes dos a València el 1978, les premiades treballen juntes des del 2002 i en els últims anys s'havien especialitzat en les empremtes que deixen els llocs aïllats i inhòspits, una visió que les va portar el 2017 a l'antic hospital psiquiàtric, tal com han explicat als mitjans de comunicació.
A través de fotografies, vídeos, documents i murals mitjançant la tècnica de l'strappo, les artistes van construir “una reflexió sobre els mecanismes d'exclusió, la memòria col·lectiva i el patrimoni social de la història recent”. El jurat ha valorat també “la solidesa conceptual i metodològica del seu treball, així com la singularitat d'una proposta que transforma la investigació sobre la memòria i els drets humans en una pràctica artística rigorosa, innovadora i interdisciplinària”.
El centre psiquiàtric, una “ciutat” en si mateixa
“Hem treballat el lloc i els que el van habitar. I les històries que s'han desactivat, però de les quals queden marques en espais com murs, banyeres o espills”, ha contat Patricia Gómez. L'antic centre, tancat després de la reforma psiquiàtrica el 1985, era una “ciutat” en si mateixa habitada per pacients amb problemes mentals que no eixien d'allí i que tenia des de cinema fins a perruqueria, església o centre esportiu, ha dit.
“Ens deixem guiar per la intuïció des del principi”, ha afegit María Jesús González, que ha relatat que en l'últim tram del projecte van tindre accés a memòries dels últims psiquiatres que allí van treballar per a reintegrar en la societat persones tancades durant dècades. “Al final, curiosament, veient com molts es van preocupar per estes persones, hem aconseguit tindre una visió més optimista i lluminosa del lloc”, ha conclòs l'artista.
