Arranca la rehabilitació del cassetonat de la Sala Daurada de la Llotja de València
El conjunt, obra mestra de l'art medieval valencià, prové de l'antiga Casa de la Ciutat, que va arrasar un incendi
L'Ajuntament de València ha iniciat este dimecres els treballs previs per a la rehabilitació del cassetonat de la Sala Daurada de la Llotja. Ja s'ha instal·lat una bastida en la planta superior de l'edifici del Consolat de Mar per a executar els estudis preliminars per a retornar el llustre a esta estructura de fusta del segle XV profusament decorada amb talles, pintures i daurats, un dels exponents més destacats en el seu gènere a Europa.
Les obres es desenvolupen l'any en què es compleix el 30 aniversari de la declaració de la Llotja com a patrimoni de la humanitat per la Unesco, el desembre de 1996.
La direcció general de Patrimoni Cultural va autoritzar l'actuació el 31 de juliol per i el 21 de setembre va adjudicar l'execució de les proves estructurals, els tractaments xilòfags preventius i els treballs constructius previs per un import de 36.070 euros, amb un termini estimat de duració de tres mesos. Durant este període, l'espai romandrà tancat al públic.
Els treballs serviran de base per a la redacció del projecte tècnic de restauració i per a l'execució d'este, valorada en més d'un milió d'euros.
Obra mestra de l'art medieval valencià, el cassetonat es troba actualment cobert per una capa de brutícia de naturalesa ambiental conseqüència del pas del temps, la contaminació i la falta de manteniment, afectant notablement la conservació i a la correcta visualització del conjunt.
Es durà a terme la retirada de la pols i de la capa acumulada de brutícia en la zona de l'enteixinat a intervindre, a fi d'eliminar els estrats aliens a la peça, però sense danyar les capes originals de la superfície sobre les quals es depositen i assenten.
La construcció "més bella i costosa" de l'època
El cassetonat ocupava la Sala Daurada de la desapareguda Casa de la Ciutat, l'estança de més caràcter simbòlic de l'antiga seu del govern municipal. En 1418, els jurats de València van manar fer "una construcció tan bella i tan costosa com poguera fer-se, segons el consell dels mestres més savis i més experts", amb la finalitat de mostrar al món l'esplendor que vivia la ciutat. L'aplicació de baixos relleus de pastilla policromats i daurats en les taules que folraven les bigues on tenia comparació en l'època, el mateix que l'univers d'imatges esculpides i pintades en el sostre.
Llaurat per Joan del Poyo i altres destacats artistes de l'època, el conjunt està format per 670 peces distribuïdes en 19 bigues de fusta recolzades en dobles bigues o jàsseres. Hi representen l'escut de la ciutat, motius d'inspiració bèl·lica, figures quimèriques i al·lusions musicals, entre altres escenes.
L'incendi que en 1853 va arrasar l'antiga Casa de la Ciutat va obligar a enderrocar l'edifici. L'obra es va desmuntar i emmagatzemar en diferents dependències fins que en 1920 es va decidir situar-la en el Consolat de Mar, en la Llotja de València, a iniciativa de l'arxiver i cronista de la ciutat Luis Tramoyeres. Els treballs per a adaptar les peces van acabar en 1923.
