Aquestes són les vint paraules més consultades en el 'Diccionari normatiu valencià'
Els accents diacrítics, la pronunciació d'algunes paraules i la varietat lèxica estan al darrere d'aquest rànquing particular
El web i l’aplicació del Diccionari Normatiu Valencià, eina que ofereix l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, ha superat ja els 100 milions de consultes. La mitjana diària és de 50.000 cerques, que cada vegada es fan més des dels telèfons mòbils. Cada dia, un programari fa un rànquing intern amb les paraules més buscades, que ofereix una informació valuosa a l’hora d’entendre l’ús que es fa d’aquest diccionari per a implementar-hi millores.
À Punt Notícies ha tingut accés a les dades de l’última setmana, que ens han servit per a fer el nostre propi llistat amb les vint paraules més buscades. El cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics, Josep Lacreu, explica que sovint es busquen verbs per a comprovar-ne la conjugació, una de les moltes funcions que ofereix aquest diccionari. És per això que hem decidit deixar fora d’aquest rànquing els infinitius.
Aquestes són les vint paraules més consultades en els últims set dies, que ens permeten identificar els diversos usos d’aquesta eina. Podeu fer clic per a veure les accepcions de cadascuna d'aquestes:
- franquesa (o franquea)
- cap
- clau
- sol
- son
- coma
- set
- as
- fi
- estrella
- nou
- compte
- desvanit
- soc
- os
- deu
- sorra
- calitja
- te
- carta
La majoria tenen en comú un tret: la polisèmia, que fa que compten amb més d'una accepció en aquest diccionari. A més significats, més probabilitats de ser consultades. D'altres són homògrafes, però no homòfones. Així, la diferència en pronunciació es pot comprovar fàcilment gràcies a la transcripció fonètica. És el cas de set, que si es tracta del número es pronuncia amb una e oberta [sɛ́t] i si fa referència a les ganes i necessitat de beure o l'anglicisme esportiu es pronuncia amb una e tancada [sét].
Aquesta transcripció ofereix una pauta per a una pronunciació estàndard, fet que no implica que altres variants pròpies de diferents zones del domini lingüístic no siguen vàlides. De fet, hi ha entrades del diccionari que mostren una doble transcripció fonètica que reflecteix que ambdues opcions són igual d'acceptables. Aquest seria el cas, per exemple de pou: [pów] o [pɔ́w].
Un altre possible motiu de consulta són les variants lèxiques presents en la nostra llengua. La paraula més consultada admet dues formes gràfiques: franquesa i franquea. Aquest no és cap cas aïllat i també es pot observar en paraules com periodista, que poden desdoblar el gènere en el periodiste i la periodista. Precisament aquest és un dels punts inclosos en la proposta del Consell per a la comunicació ciutadana.
Un altre cas destacable és el dels accents diacrítics, que van passar a ser quinze i encara generen dubtes entre alguns valencianoparlants. En aquesta línia, observem mots que els mantenen com deu/déu o sol/sòl i altres que l'han perdut com os referit a l'animal.
Per últim, una de les paraules d'aquest rànquing ens serveix per a reflexionar sobre les formes principals que recull el diccionari. Principal, no vol dir única. Si busquem sorra l'entrada ens redirigeix a arena, ambdues són paraules igualment vàlides i valencianes. Un altre cas és el d'estrela i estrella. El vocabulari i els sons de la nostra llengua és una riquesa, o riquea, ben diversa.
