Andreu Alfaro, un dels màxims exponents de l'escultura urbana del segle XX

Aquest dijous es compleixen 92 anys del naixement de l'artista

Ferro, alumini, acer, zinc, metacrilat, fusta i marbre, alguns dels materials amb que treballava Andreu Alfaro
Ferro, alumini, acer, zinc, metacrilat, fusta i marbre, alguns dels materials amb què treballava Andreu Alfaro
05 d'agost 2021 - 12:44

Dibuixant, escultor, innovador, creador, artista en definitiva. Andreu Alfaro és un dels exponents de l'escultura del segle XX. Valencià de naixement, ha exportat el nom de la nostra ciutat per tot arreu a través de les seues obres. Nascut al si d'una família de comerciants valencians el 1929, no serà fins als anys 50 quan comença la seua carrera, experimentant amb materials industrials. Hui en dia, més de 1.500 obres avalen la seua trajectòria professional. Les seues escultures es troben emplaçades per tota la geografia espanyola, però no sols el nostre país ha tingut la sort de comptar amb les seues obres. En el seu currículum trobem exposicions en ciutats com Venècia, Varsòvia, Frankfurt o Nova York. Creador del dibuix corporatiu de l'Institut Valencià d'Art Modern, IVAM, i fundador del grup Parpalló, Alfaro ha evolucionat artística i personalment al llarg del temps. Són molts els premis que avalen l'obra de l’escultor: el Jaume I el 1980 i el Premi Nacional de les Arts Plàstiques el 1981, entre altres, han homenatjat el seu treball.

Cita Si haguera de definir la meua moral diria que és la simplicitat, i el meu estil artístic, la varietat Cita

Sempre contundent i amb les idees clares, no li agradava que l'encasellaren. Encara que molts l’han batejat com el precursor del minimalisme, ell no s’havia proposat mai ser original: “Jo feia el que jo volia, jo no tinc una definició”.

Antidogmàtic i contradictori, Alfaro és un autodidacta que va fer de la seua obra, la seua vida.

L’escultura urbana, de les llaunes i els fils d'aram al domini del metall

Des de ben xicotet va començar a treballar ajudant son pare en l'escorxador general de València i així va estar durant 15 anys, fins que un dia va buscar connectar amb els cercles d’intel·lectuals valencians de l’època. Va conéixer Joan Fuster, amb qui va acabar tenint una relació d'amistat molt estreta, o Vicent Aguilera Cerni, qui el va introduir en els corrents artístics del moment.

Dels dibuixos que feia quan encara estava a la carnisseria fins l’època en què moltes ciutats d’Espanya i del món el volien per a instal·lar una de les seues escultures en espais públics, fem un repàs de la seua trajectòria en Alfaro, l’art compromés. Un documental dirigit pel cineasta Vicente Tamarit i produït per À Punt Mèdia, Meditarráneo Media Entertainment i Marben Media, que inclou els testimonis de personatges de la cultura com l’historiador d’art Tomás Llorens, l’antiga ministra de Cultura Carmen Alborch, el cantautor Raimon o l’escriptor Manuel Vicent, entre d’altres.  

  

També et pot interessar