Adeu al veterà corresponsal de guerra Ramón Lobo
El periodista, que ha faltat als 68 anys víctima d’un càncer, va seguir de prop conflictes com el de Bòsnia, Ruanda o el de les Filipines, i va treballar en nombrosos mitjans de comunicació
El periodisme de guerra ha tancat un capítol. El reconegut corresponsal i escriptor Ramón Lobo, que va cobrir conflictes com el de Bòsnia, l’Argentina o Uganda, moria aquest dimecres als 68 anys víctima d'un càncer de pulmó, segons ha avançat el diari El País, mitjà on va treballar vint anys.
Nascut a Veneçuela, però establit a Espanya des dels anys seixanta, va contar des de la zona de conflicte nombroses guerres. Les de Bòsnia, Albània, Txetxènia, l'Iraq, l'Argentina, Haití, Ruanda, Nigèria, Guinea Equatorial, Sierra Leone, Uganda, Congo, Zimbàbue, Namíbia i les Filipines van ser algunes de les que va relatar des de la línia de foc.
El mateix periodista va anunciar a l’octubre en un programa de la Cadena Ser, on també era col·laborador, que patia dos càncers simultanis no relacionats entre si. Aquest dimecres a la nit transcendia la seua mort.
Lobo va estudiar Periodisme a la Complutense de Madrid i va passar per diversos mitjans de comunicació, com l'agència Pyresa, Radio Intercontinental, El Heraldo de Aragón, Radio 80, Actual, La Voz de América, Expansión, Cinco Días, La Gaceta de los Negocios o El Sol. L'any 1992 va arribar a El País, sa casa durant vint anys, on va ser redactor d'Internacional i va cobrir conflictes en multitud de països.
El 2012 es va incorporar com a col·laborador a la Cadena Ser. A més, va col·laborar en Eldiario.es entre 2014 i 2019, així com en Jot Down, InfoLibre i El Periódico.
La seua destacada trajectòria en l’àmbit del periodisme es va veure reconeguda amb nombrosos guardons, entre ells el Premi de Periodisme Cirilo Rodríguez (2001); l'Intercultura a la Convivència a Melilla (2005); el José Manuel Porquet (2010), el Premi del Club Internacional de Premsa (2013) i el Premi Internacional Càtedra Manu Leguineche (2022).
Tot i la seua partida, les múltiples cròniques que queden a les hemeroteques i els quatre llibres que deixa publicats permetran a les noves generacions de periodistes conéixer el treball d’un referent espanyol del periodisme de guerra.
