La paraula en imatges: 'primavera'

La primavera ha arribat, i sí que sabem com ha estat. En un inici, els romans només disposaven de dos paraules per a delimitar els períodes dins de cada cicle anual que servien per a marcar l’activitat agrícola. Hi havia una temporada curta, dominada per la inactivitat, que anomenaven hibernum tempus, i que posteriorment es va simplificar a hivern. I una altra estació, molt més llarga, que anomenaven aestivum tempus, que amb el temps donaria lloc a la paraula estiu.

Dins de l’estació llarga, hi havia també uns moments concrets que servien com a referència per a marcar la realització de certes faenes. Per una banda, estava el veranum tempus, que és l’origen del vocable castellà verano, relacionat amb l’adjectiu ver, i que feia referència al moment en què feia molta calor, calor de veritat; i, per una altra, estava la prima vera, és a dir, els primers temps del veranum, amb què s’al·ludia al moment en què començava a fer calor, una calor més suau que la del veranum.

Finalment, per a acabar d’acotar este llarg període, es va crear també la paraula autumnus, veu derivada de auctus, que significava ‘augment’, amb la qual s’al·ludia al període en què els fruits arribaven al seu màxim creixement. Era el temps de la collita.