La nova presidenta de l'AVL: "Seria desitjable una presència del 50% o més del valencià en l'ensenyament per a compensar la minorització"

Dos setmanes després de prendre possessió del càrrec, la nova presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Maria Àngels Francés, ha acudit este dijous al plató de Les notícies del matí d'À Punt per a repassar en una entrevista els principals reptes que encara al capdavant de la institució i la situació del valencià. La filòloga, que és membre de l'AVL des de fa cinc anys, ha defensat un pes més gran de la llengua pròpia en les aules perquè tot l'alumnat valencià puga estudiar-la, ha apostat per continuar treballant per a apropar l'idioma a la ciutadania i allunyar-lo del conflicte, i ha defensat una relació basada en la "lleialtat institucional" amb el Consell.

Francés ha assenyalat, com a punt de partida, que el valencià "continua estant immers en un procés de minorització" i per això requerix mesures compensatòries perquè l'ús social siga "més ampli". En l'àmbit de l'ensenyament, la llei de llibertat educativa aprovada pel PP i Vox a les Corts regula l'elecció de la llengua base de l'alumnat i establix exempcions a les zones tradicionalment castellanoparlants. La presidenta de l'AVL ha opinat que el fet que "el valencià estiga menys present a les aules sempre és una mala notícia" i ha apostat per augmentar-la "d'acord amb el que la legalitat ens demana a les institucions". Ací ha volgut fer referència a la Llei d'ús i ensenyament del valencià, l'Estatut d'Autonomia i la Constitució espanyola que, segons ha recordat, establixen que la riquesa lingüística dels territoris s'ha de protegir i fomentar. "A l’ensenyament seria desitjable un percentatge d’un 50% o més [de valencià] per a compensar eixe procés de minorització", ha afirmat.

La nova presidenta de l'AVL, entitat normativa del valencià arreplegada en l'Estatut d'Autonomia, agafa les regnes després d'una època que ha estat marcada per diverses desavinences amb el Consell —la controvèrsia va agafar força el 2023, quan l'exconseller d'Educació José Antonio Rovira va qüestionar públicament l'autoritat de l'ens— i per les crítiques habituals de Vox. De fet, el soci parlamentari del PP va intentar retallar-los 900.000 euros del pressupost este 2026 amb una esmena que no va prosperar a les Corts. Francés ha reclamat "respecte" cap a una institució que forma part de l'autogovern valencià i, preguntada explícitament pels posicionaments dels de José María Llanos, s'ha negat a "entrar en debats estèrils i confrontació" perquè "ens allunyen dels objectius i la faena que hem de fer".

"Quan envoltes la llengua de conflicte el que fas és anar en contra del seu ús normal i quotidià"

Amb el Consell de Pérez Llorca ha dit que ara mateix hi ha una "situació normal de lleialtat institucional, com ha de ser". I ha secundat el discurs que el president de la Generalitat va fer el dia de la presa de possessió de la filòloga, amb un tarannà conciliador que advocava per la pau lingüística: "És desitjable i, per descomptat, que és possible. Cal desvincular la llengua de la idea de conflicte perquè això només du a confusió, va en contra de la idea de prestigiar i donar autoestima als parlants del valencià".

De cara a la comesa que té per davant, Francés ha assegurat que treballarà per "projectar l'AVL cap a reptes del segle XXI". Algunes de les prioritats que ha exposat són esdevindre "una guia" per a la ciutadania que vol aprendre valencià, "explicar bé la normativa" i consolidar l'espai d'ús de la llengua pròpia: "Cal treballar a crear espais d’ús i ajudar el parlant perquè l’opció de parlar valencià siga natural i no tinga discriminació en cap àmbit", ha resumit. Finalment, ha apostat per projectar la llengua també a l'exterior, al món, "perquè és un tresor que tenim els valencians".