Les notícies del matí

Joan Tur ens proposa imaginar un món homogeni, uniformitzat en totes les facetes de la vida. Tot el contrari a la individualitat i la recerca d'una personalitat pròpia. Veiem quines conseqüències podria tindre.

Parlem de la possibilitat de viure a la Lluna en un futur no massa llunyà. Un fet que no és tan utòpic perquè hem vist publicat que la NASA veu factible que per a l'any 2040 es puguen construir cases allí.

Ens situem en l'any 2040. La capacitat productiva generada per les màquines ha arribat al punt que no necessita la mà d'obra humana. Per tant, les persones ja no necessitem treballar. No hem de vendre part del nostre temps de vida a canvi d'un salari per a cobrir les nostres necessitats bàsiques. Aleshores, disposem de llibertat absoluta en el nostre temps. Eixa és la distopia a què Joan Tur ens trasllada.

Acabem amb les Distopies de Joan Tur. Hui estan relacionades amb la Intel·ligència Artificial. Entre altres coses ens proposa imaginar que poguérem crear un avatar de les persones que ja no estan entre nosaltres per a interactuar, parlar, amb elles.

AArriba Joan Tur carregat amb les seues Distopies. Hui ens proposa que imaginem que disposem d'un artefacte anomenat Pronostic, una espècie de comandament amb el qual podem jugar a un joc aparentment fàcil però que no ho és tant. Perquè disposa d'un botó que hem de prémer per a veure com s'encén un llum verd, però hi ha una condició inalterable i si intentes trencar les regles i prémer el botó sense vore la llum, la llum sempre s'encén abans, s’avança un segon al que tu fas. És a dir, que per molt ràpid que sigues, sempre, la llum verda apareix abans de prémer el botó. Tot això posa de manifest un dels grans debats que sempre hi hagut al llarg de la humanitat i seria la no existència del lliure albir. Per tant, estarem predestinats i res podríem fer a canviar-ho?

Hui parlem de Distopies amb Joan Tur. Hui ens proposa que imaginem un món on totes les persones tinguérem sobrepés, fórem obeses. Quins problemes ens comportaria?

Setembre i inicis d'any són les èpoques propícies del calendari per a plantejar-nos canvis vitals o per a emprendre coses que tenim guardades al calaix i que per una cosa o una altra no les abordem i sempre queden per a demà. Joan Tur planteja l'inici de la temporada de "Distopies" amb un exercici mental: imaginar un món on ens hagueren instal·lat un dispositiu que ens permetera fer i afrontar tot allò que volem. Un exemple clàssic: fer règim. I que en lloc de posposar-ho 'sine die', no només el començarem, sinó que el seguirem fil per randa.

Hui el nostre col·laborador Joan Tur ens proposa que ens imaginem un món on només hi haguera una única llengua. Com seria eixe món?

L'humor es manifesta de moltes maneres. Ens serveix per a comunicar-nos, per a buscar vies de contacte amb els altres quan no sabem fer-ho d'una altra manera, per a expressar-nos, per fer notar que estem presents, per necessitat de dir les coses d'una manera diferent, per a lligar, per a trencar el gel entre desconeguts, per veure si ens agrada el mateix o fins on podem establir els límits amb els altres. Com seria un món sense humor? Sense l'humor el món seria un lloc molt sinistre i fosc. Sobre aquesta qüestió reflexionem amb el col·laborador Joan Tur.

Imaginem una societat on es reprimira i prohibira qualsevol manifestació musical, inclòs en l’àmbit privat, gràcies a una tecnologia ad hoc. És més, pensem que esta prohibició s’haguera instal·lat fa més d’una generació i, per tant, ningú coneguera la música ni tinguera accés a res enregistrat. D’entrada no tindríem els musicals i per algú ja seria un descans, però com es manifestaria la música?

Com seria la vida si haguérem de convertir-nos en un poble nòmada? Com afectaria les nostres estructures socials, polítiques, religioses, administratives i econòmiques? Amb Joan Tur reflexionem com de complicat se'ns faria desprendre'ns dels béns, de com hauria de canviar la relació amb les persones i amb la nostra gent.

Hi ha un joc quasi tan antic com la humanitat: endevinar entre veritat i mentida. Hui proposem a la nostra audiència que hi jugue. Com seria un món en què la mentida estiguera proscrita? Figurem-nos un mecanisme que ens impediria fer-ho i com això afectaria la relació entre les persones i nosaltres mateix com a individus. Pensem en la varietat de mentides que tenim.

Joan Tur ens proposa què passaria si per a trobar parella haguérem de fer-ho amb algú que casara perfectament amb nosaltres. Químicament. Més enllà de l'atracció passatgera, normalment efímera, que ve marcada per un cúmul de circumstàncies en cada moment de la vida.

Hi ha nombrosos estudis sobre com ha disminuït el temps que podem concentrar-nos a fer una tasca únicament. Gloria Mark, professora de Ciències de la Informació en la Universitat de Califòrnia en el seu llibre 'Attention span, pèrdua d'atenció', diu que el 2004 el temps que la gent podia passar davant una sola pantalla era de 2 minuts i mig, el 2012 de 75 segons i ara és només de 47. Per tant, la dispersió és una realitat quotidiana de la qual no escapa quasi ningú. Parlem de l'addicció a les pantalles i la falta de concentració amb Joan Tur.

Els que ja tinguen una edat recordaran que el fum del tabac estava per tot arreu. A les sales de cine, a les oficines, redaccions dels mitjans de comunicació... Però alguns països, recentment, estan implementant restriccions a aquesta pràctica: Nova Zelanda es converteix en el segon país amb la llei més restrictiva del món després de Bhutan, que va prohibir totalment la venda i el consum el 2004. Amb Joan Tur, periodista i escriptor, parlem de fumar, o millor dit, de no fumar.

En el 'Distopies' de hui parlem de les temperatures extremes i dels problemes mèdics que poden ocasionar en les persones. Abordem la situació a tot el món i l'ambientòleg i divulgador científic Andreu Escrivà ens posa en perspectiva, entre altres qüestions, sobre quina és la situació al País Valencià.

Acabem amb una pregunta que ens plantegem hui amb Joan Tur i les distopies: com serien les religions si les inspiradores, fundadores, narradores, enviades per un déu o deessa si fora el cas, si les messies hagueren estat dones? Com de diferents –o no– serien les religions, i com de diferents –o no– seria el món?

Joan Tur ens acosta la cua que pot portar l'ús de la intel·ligència artificial per a crear contingut fals amb aparença de real, amb intencions perjudicials per a la integritat de les persones i que atempten contra el dret a la llibertat d'informació i a la intimitat personal.

En la distopia de hui parlem de la utilitat de tot el que és inútil. Segons el col·laborador Joan Tur, en la societat actual hi ha una tendència verinosa que ens porta a menysprear qualsevol cosa que no siga productiva i, per tant, útil, entre moltes cometes. Us imagineu un món on res que no fora útil estiguera prohibit per innecessari per al bé comú, perquè no donarà beneficis?

Amb Joan Tur parlem de distopies, de futurs possibles... o no tant? En aquesta ocasió, ens preguntem com seria el món si no mantinguérem relacions sexuals. S'ha inspirat en un assaig del ‘The New York Times’ que porta per títol un de ben eloqüent: "Have more sex, please". Més sexe, per favor.