Carceller, l'home que va morir dues vegades, reviu en À Punt Mèdia
El documental, en què participa À Punt Mèdia, s'emet aquest dilluns a la nit i és un treball dels realitzadors valencians Ricardo Macián i Nacho Navarro amb l'objectiu de rescatar l'aportació editorial del creador de 'La Traca'
La Traca va ser la revista satírica valenciana de més èxit del segle XX a Espanya. Acostava al poble l'actualitat de la República i també de l'Europa d'entre guerres, tot amb un to d'erotisme. Era molt anticlerical i tenia una tirada que arribava al mig milió de còpies en una setmana, cosa que empresarialment era tot un èxit. Ara, un documental dirigit per Ricardo Macián, amb la producció de Nacho Navarro i la participació d'À Punt Mèdia, que s'emet aquest dilluns a les 23 hores, ha rescatat de l'oblit l'editor al qual la censura i la dictadura van tapar la boca per sempre. Que es pot veure ací.
Aquest treball audiovisual ha abordat la figura de Vicent Miguel Carceller, i també la llibertat de premsa. L'equip de Les notícies del matí va conversar amb Ricardo Macián, el director del documental, xarrada en què també van participar Tina Rabanal Miguel, neta de Carceller, i Antonio Laguna, autor del llibre Vicente Miguel Carceller: El éxito trágico del editor de La Traca.
L'afusellament de Vicent Miguel Carceller va ser el primer gran juí del franquisme a la llibertat de premsa
El seu director, Ricardo Macián, ha contat al programa que va ser una casualitat que s'assabentara d'aquesta història, mentre preparava un documental d'Ortifus, el dibuixant. "Em vaig apuntar el nom per a investigar. I al cap de tres mesos em crida el productor, Nacho Navarro, per a oferir-me dirigir un documental que anava de Carceller". L'any 2015 començaren a treballar. "Hem fet un documental coral, al llarg de sis anys".
Un documental amb moltes entrevistes
Un documental coral on estan presents un bon nombre d'especialistes en diferents matèries: l'il·lustrador Paco Roca; Lamberto Ortiz, dibuixant, investigador, col·leccionista i especialista en Carlos Gómez Carrera, àlies 'Bluff'; el director de l'arxiu històric de la Comunitat Valenciana, Enric Nogués; el col·leccionista i investigador, Rafael Solaz; Olivia Gómez de Yule, filla de Bluff; la mestra republicana Alejandra Soler; el dramaturg Manuel Molins i els actors Pep Laza, Paco Alegre, Joan Manel Gurillo, Lola Moltó, José Manuel Casany, Bruno Tamarit i Resu Belmonte.
També Michael Schudson, professor de Periodisme de la Universitat de Columbia (EUA); Edel Rodríguez, il·lustrador de la revista Time; Raúl Salazar, dibuixant de la revista El Jueves i col·laborador del New York Times, i també Antonio Ariño, exvicerector de Cultura i Igualtat de la UV.
La doble mort de Vicent Miguel Carceller
L'afusellament de Vicent Miguel Carceller va ser el primer gran juí del franquisme a la llibertat de premsa. El 28 de juny del 1940 Vicent Miguel Carceller, editor de la revista i un dels dibuixants, Carlos Gómez Carrera, conegut com Bluff, van ser afusellats a Paterna. Els havien detingut als dos a final de març del 1939, quan les tropes franquistes entraren a València. Hi havia especial interés a localitzar-los, ja que moltes de les vinyetes es mofaven de Franco i d'altres càrrecs de l'exèrcit colpista.
Ricardo Macián ha explicat en el programa Les notícies del matí que quan parla de les dues morts estan referint-se a la mort física de l'editor, "però també de la mort intel·lectual, perquè la seua obra va ser esborrada de la història. I la casualitat va fer que el professor Antonio Laguna trobara un article del 1933 dedicat a V. M. Carceller amb el títol: "El periodista que es va fer milionari explotant el seu enginy", que servirà perquè puguem rescatar Carceller de l'oblit", ha dit Ricardo Macián.
Quan el documental parla de les "dues morts de l'editor" estan referint-se a la mort física de l'editor, però també de la mort intel·lectual, perquè la seua obra va ser esborrada de la història
Tina Rabanal Miguel, neta de Carceller, ha expressat en Les notícies del matí la satisfacció i emoció pel documental. "El documental ha sigut un regal en la meua vida. Aquest dolent tema en la família no es tocava, primer per la censura, i molts anys després tampoc se'n parlava dins de casa, perquè quedava el trauma del tot allò que havia succeït".
Quant al trauma i el dolor, "moltes vegades els familiars ho superen amb el silenci. I el silenci —com algú diu en el documental— és el perill", ha dit Macián. Ara, amb el treball de Macián i Navarro, una part de l'editor Vicent Miguel Carceller ha tornat a viure.
