Gonzalo Boye, sobre Valtònyc: “No està condemnat per un delicte de terrorisme, sinó per un delicte d’opinió”

El mateix dia que un tribunal de Madrid ha citat a declarar Dani Mateo per un presumpte delicte d’ofensa o ultratge a símbols d’Espanya, per mocar-se amb la bandera espanyola en un esquetx, La qüestió ha analitzat l’estat de la llibertat d’expressió a l’Estat espanyol. En companyia de l’advocat Gonzalo Boye, qui representa, entre d’altres, el raper Valtònyc, el programa d’À Punt de reflexió sobre l’actualitat ha tractat la situació actual i ha analitzat els efectes de l’anomenada llei mordassa. S’estan fent, com diuen algunes veus expertes, passes arrere en les nostres llibertats?

La resposta, per a Boye, és clarament afirmativa. Segons l’advocat, Espanya no sols té unes lleis que no existeixen en altres països, sinó que la interpretació que en fa és absolutament antidemocràtica. I com a exemple, ha esmentat el cas del seu representat: Valtònyc no està condemnat per un delicte de terrorisme, sinó per un delicte d’opinió, tot i que la reclamació que li fan els tribunals la fan per terrorisme. “Ell està condemnat per escriure i cantar una cançó, però en la caràtula diu terrorisme.” Per a Boye, que ha qualificat l’Audiència Nacional de “tramposa”, la justícia espanyola “sempre tracta d’agafar dreceres”. 

En la mateixa línia s’ha expressat el mateix Valtònyc, que, a través d’una connexió via Skype, ha defés que el seu cas no és “un problema individual” sinó un problema col·lectiu, amb 18 persones condemnades a presó “per fer cançons”. Per al raper, “la imatge que està donant Espanya és la d’un estat on no es respecten drets fonamentals, com el de la llibertat d’expressió; no és la d’una democràcia europea sinó d’una dictadura com Turquia o la Xina”.

L’embolic judicial de Valtònyc

Josep Miquel Arenas Beltran, Valtònyc, va ser detingut per la Policia Nacional el 23 d’agost de 2012, pel contingut de les seues cançons. En febrer de l’any passat, l’Audiència Nacional el va trobar culpable dels delictes d’enaltiment del terrorisme, amenaces, calúmnies i injúries a la Corona. Li van imposar una condemna de 3 anys i mig de presó, que va confirmar el Tribunal Suprem un any més tard. A punt d’expirar el termini per a ingressar-hi de manera voluntària, el maig passat el cantant va decidir fugir a Bèlgica. Allà es va posar en mans d’un equip d’advocats, encapçalat per Gonzalo Boye, que també du la causa de Carles Puigdemont. La seua primera tasca ha sigut contrarestar l’orde de crida i cerca que va dictar l’Audiència Nacional.

Al setembre, un tribunal de primera instància de Gant va rebutjar-ne l’extradició a Espanya en considerar que els delictes imputats a Valtònyc estan emparats per la llibertat d’expressió i no són perseguibles a Bèlgica. Però l’embolic judicial encara no ha acabat. La fiscalia belga ha recorregut i el cas passa a la Cort d’Apel·lacions, que ho ha consultat al Tribunal Superior de la Unió Europea, a Luxemburg. Valtònyc, per la seua part, ha portat el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans. 

Un ministre condemnat

Boye també s’ha referit al cas de Dani Mateo, i ha criticat que se l’acuse d’un delicte d’ultratge a la bandera, “com si la bandera tinguera sentiments”. Sobre els treballs al Congrés per a la reforma de la llei mordassa, Boye ha assegurat que no n’espera res, ja que, segons ha explicat, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska s’hi oposa. Per a l’advocat, Grande-Marlaska és “el ministre més condemnat pel Tribunal Europeu de Drets Humans per no investigar tortures, què es pot esperar que isca d’aquesta proposta?”. 

L’Associació d’Advocats Cristians, en ‘La qüestió’

Durant la segona part del programa, Jèssica Crespo va entrevistar Polonia Castellanos, presidenta de l’Associació Espanyola d’Advocats Cristians, l’entitat que ha portat als jutjats molts dels casos de denúncies per atemptar, segons critiquen, contra la llibertat religiosa. Un cas dels més mediàtics ha sigut el de Willy Toledo; però també el de les activistes de Femen, les responsables d’organitzar la processó del Cony Insubmís i molts altres casos que, segons defenen, atempten contra la llibertat religiosa.

Castellanos ha qualificat aquestes accions d’“atacs deliberats i amb intenció d’ofendre”, i ha recordat que el delicte contra els sentiments religiosos el recull la legislació de 22 dels 28 països de la Unió Europea, i que aquest “no és un dret anacrònic, és un dret fonamental”. “El dret a la llibertat d’expressió no és il·limitat, i en cap cas pot emparar la vexació i l’insult”, ha asseverat la presidenta dels advocats cristians, qui ha debatut sobre aquesta qüestió amb l’actor Xavi Castillo i el professor de Dret Penal de la Universitat de València, Javier Mira.

Altres veus que es van poder escoltar en La qüestió d’aquest divendres han sigut la dels periodistes J. J. Pérez Benlloch i Yolanda Álvarez, Premi Llibertat d’Expressió 2015; la del president de Reporters sense Fronteres Espanya, Alfonso Armada; la de Laura Huerga, coautora del llibre Tu, calla!, sobre el dret de llibertat d’expressió i manifestació; la de l’humorista gràfic Juli Sanchis, Harca; i la de la fiscal i representant de la Unió Progressista de Fiscals, Adoración Cano.