L'enquesta que va fer l'Ajuntament de València sobre les Falles el 2017 vulnerava la llei de protecció de dades

L'Audiència Nacional confirma que el consistori cometé una infracció “molt greu” perquè preguntà aspectes ideològics i religiosos.

VÍDEO | L'enquesta que va fer l'Ajuntament de València sobre les Falles el 2017 vulnerava la llei de protecció de dades

L'Audiència Nacional ha confirmat aquest dimarts que l'Ajuntament de València va cometre una infracció molt greu en una enquesta realitzada l'any 2017 sobre les Falles per preguntar aspectes ideològics i religiosos. En una resolució publicada aquest dimarts, l'alt tribunal desestima el recurs que havia presentat el consistori contra una resolució de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), que ja va denunciar el gener de 2018 que l'enquesta en qüestió vulnerava l'article 7.2 de la Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal (LOPD). L'organisme concloïa que el consistori va cometre una infracció molt greu perquè tractava dades especialment protegides, com són les relacionades amb ideologia o religió.

La sentència de l'Audiència Nacional assenyala que l'Ajuntament de València va arreplegar eixes dades “sense comptar amb el consentiment exprés i per escrit dels participants”, tal com requereix la llei. Segons explica el document, després de les declaració de les Falles com a patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco, l'Ajuntament de València va impulsar i va aprovar la realització d'un pla estratègic de les Falles, amb l'objectiu d'analitzar els diferents vectors d'impacte que té la festa sobre l'entorn i determinar les claus sobre aquest esdeveniment i el seu futur.

En el marc d'aquest pla estratègic es va contractar un estudi sociològic sobre el col·lectiu faller mitjançant enquestes amb l'empresa Invest Group Investigació de Mercats SL (Invest). La prestació del servei es va concretar, d'acord amb el contracte, en la realització de 1.100 enquestes personals de captació aleatòria al carrer. El públic objectiu el constituïa el món faller i les persones integrants de la comissions falleres, sense necessitat que anaren directius.

La sentència recull que entre les preguntes hi figurava una relativa a la identitat territorial, en la qual l'entrevistat havia de respondre si “personalment se sent": "només valencià?; més valencià que espanyol?; tan valencià com espanyol?; més espanyol que valencià?; només espanyol? o no sap / no contesta”. Una altra de les qüestions resava: “Com es defineix en matèria religiosa?”. I com a possibles respostes, s'oferien: “Catòlic/a practicant; catòlic/a no practicant; creient d'una altra religió; no creient; ateu/a o no sap / no contesta”.

L'Audiència arreplega també algunes altres qüestions incloses en l'enquesta, entre elles la que preguntava pel partit o coalició de partits amb què el participant se sentia més identificat, o el que li agradaria que guanyara les eleccions municipals. Com a respostes, s'oferia un llistat de partits per a triar, i també la possibilitat de triar l'opció “altres” o “cap”.

La sala, una vegada examinats els arguments de les parts (Ajuntament de València i Advocacia de l'Estat), determina que la llei de protecció de dades exigeix un consentiment exprés i per escrit per al tractament de les dades d'ideologia i religió.

També et pot interessar