Mor Jordi Llopart, primer atleta espanyol que va guanyar una medalla olímpica
Aconseguí la plata en 50 km marxa en els Jocs Olímpics de Moscou de 1980.
Jordi Llopart, primer atleta que aconseguí una medalla olímpica, s'ha mort hui als 68 anys a conseqüència d'un infart del qual no ha pogut recuperar-se i que l'havia deixat en un coma irreversible a l'hospital Can Ruti de Badalona. La família del subcampió olímpic ha comunicat la mort a la Federació d'Atletisme i ha agraït el suport i les mostres d'estima que han rebut del món de l'esport.
Pioner de la marxa espanyola, Llopart es va aficionar a l'atletisme amb només 7 anys, de la mà de son pare. La seua carrera esportiva va tindre la primera gran fita en els Europeus de Praga de 1978, on es va convertir en el primer espanyol que guanyà l'or en una disciplina atlètica d'un campionat continental, en aquest cas els 50 quilòmetres marxa. Dos anys després, en els Jocs Olímpics de Moscou de 1980, la seua primera cita olímpica, Llopart tornà a fer història. Es va penjar la plata i s'erigí en el primer atleta espanyol que guanyà una medalla olímpica. Amb aquests èxits, inèdits fins a aquell moment, Llopart va situar la marxa en l'elit mundial.
Després de participar en dues edicions més dels jocs olímpics, tres mundials i quatre europeus, es va retirar en 1992. Això, després de la quarta posició en el Campionat d'Espanya de marxa, amb què va quedar fora de l'equip olímpic per a les Olimpíades de Barcelona. S'iniciava així una nova etapa com a entrenador, dirigint atletes com Daniel Plaza, campió olímpic en Barcelona 92; Jesús Ángel García Bragado, campió del món en 1993; Teresa Linares; la polonesa nacionalitzada espanyola Beata Betlej; i diversos marxadors japonesos. Establia així les bases d'una escola de marxa que ha donat a Espanya alguns dels majors èxits atlètics.
Ara bé, a pesar d'aquests èxits, en l'última etapa de la vida va patir penúries econòmiques, vivint d'ajudes amb dues filles al seu càrrec. D'una banda, amb un subsidi de desocupació de 426 euros i d'una altra, xicotetes aportacions del Comité Olímpic Espanyol, del Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat i de l'Ajuntament de Calella.