Carlos i Òscar López coronen el cap Nord per a visibilitzar l'acondroplàsia

Pare i fill han finalitzat una travesia de 12.000 km fins a la meca dels moters a Europa.

Carlos i Òscar López coronen el cap Nord per a visibilitzar l\'acondroplàsia
Carlos i Òscar López coronen el cap Nord per a visibilitzar l'acondroplàsia

Més de 12.000 quilòmetres és la distància que han recorregut Carlos López i son pare Òscar, en una travessia des de Borriana per la visibilització de l'acondroplàsia. Un repte que s'ha convertit en tota una experiència de vida i un gran exemple de superació.

Als 18 anys Carlos és un boig dels esports. Practica esquí, surf, ha jugat a futbol i ha navegat a vela, però el que l'apassiona és el motor, sobretot, les motos, de les quals segueix ben de prop totes les competicions i novetats, i a les quals dedica gran part del seu temps lliure.

Per això, quan va acabar els exàmens d'accés a la universitat, i després d'un any dur d'estudi, els seus pares decidiren fer realitat un dels seus somnis i li van proposar que, junt amb son pare, també gran aficionat als esports i el motor, s'embarcara en una travessia en moto per la ruta europea per excel·lència dels moters.

L'aventura es plantejava dura, no només per les vora 100 hores de trajecte per carreteres i camins, les llargues jornades sobre la moto i les temperatures fredes dels països nòrdics, sinó també per les dificultats pròpies de la discapacitat de Carlos, que convertien moltes de les activitats, com el simple fet de pujar a la moto amb son pare, en un desafiament doble.

Però aquest jove de Borriana, molt acostumat a la cultura de l'esforç i amb la determinació per aconseguir les seues metes, no va tindre dubte i, a més, va transformar el seu viatge en un aparador per a donar visibilitat a l'acondroplàsia, discapacitat que afecta Espanya una persona de cada 25.000 i que està envoltada de clixés que, des de ben menut s'ha encaboat a trencar.

París, Hamburg, Estocolm o Finlàndia han sigut algunes de les parades en la ruta fins arribar a la famosa escultura de la bola del món a cap Nord, i els quinze dies de trajecte fins allí ha estat ple de vivències que pare i fill s'han encarregat de transmetre a diari per les xarxes socials, on han rebut el suport i els ànims de desenes de seguidors.

Ja en casa, Carlos descriu aquesta experiència com "la millor de la meua vida", i ha assegurat que, davant d'algunes de les dificultats de la travessia, "teníem les mateixes dificultats mon pare i jo. El viatge era igual per als dos".

Amb el lema "No ens parles d'altura si no has estat mai a la nostra", defén que la vida, per a qualsevol persona discapacitada o no, és una constant lluita per aconseguir tot el que ens plantegem: "ja siga en els estudis, en el treball [...] i el dia a dia dels discapacitats es això: lluitar per tot el que vols". Tota una lliçó de vida d'un jove que ja està preparant el seu pròxim repte.

També et pot interessar