Josep Marqués: No puc viure sense anar al trinquet

Pepe a l'escala del trinquet Tio Pena

En el món de la pilota tots el coneixen com Pepe de Castelló. L'afició li ve des que tenia 10 anys. "Un bon dia va aparéixer per Castelló un xicot que estava fent el servei militar a la Plana. Va preguntar: 'Ací qui juga més a pilota?' La contestació va ser Xolo i Agut. 'Doncs, jo a soles... els jugue a eixos dos' -va respondre el xicot-. La partida es va disputar i el vencedor fou aquell jove soldat que, amb el pas del temps, va ser el famós mitger Ruiz de Museros".

A mesura que Pepe anava fent-se homenet va començar a freqüentar els trinquets de Borriana i Vila-real, on es va enamorar del joc de Juliet d'Alginet. Per a Pepe, "l'escaleter més tècnic que he vist mai. Sempre estava ben col·locat. Sempre sabia per on venia la pilota". Si Juliet era el més tècnic, "Rovellet era el més complet. Toni tenia un gran repertori de colps per dalt, per baix... Era elegant com ell sol".

Pilota, millor que futbol!

Pepe era fuster d'ofici. En una època de la seua vida no pogué freqüentar el trinquet a causa dels horaris. Aleshores va ser entrenador de futbol d'equips juvenils. De tota manera, l'afició per la pilota de vaqueta continuava per les seues venes. "Preferisc la pilota valenciana al futbol. Jugar a pilota implica una gran dificultat. Amb quina precisió colpegen la pilota, únicament amb les mans. La fan anar com una bala".

A l'edat de 60 anys, Pepe es va jubilar. A Castelló ja no existia el trinquet i tampoc sabia si encara es jugaria a escala i corda a prop. En assabentar-se que a Borriana i Vila-real continuaven jugant dilluns i divendres, ràpidament es va convertir en un habitual del trinquet. Dues partides a la setmana li semblaven insuficients i va ampliar el circuit a Massamagrell (dimarts) i Pelai (dissabte). Fins i tot ha arribat a anar a Guadassuar (dimecres).

Un cavaller del trinquet

Els jugadors mateix veuen en Marqués un cavaller. Dani de Benavites considera Pepe: "Un home educat, respectuós amb els jugadors i la resta d'aficionats. No va més lluny perquè no pot. És digne d'admiració". En termes pareguts s'expresa Sergi López, de Benifairó de les Valls: "Mai li sentiràs una paraula més alta que l'altra".

La manera de vitajar de Pepe és molt peculiar. Agafa el tren des de Castelló amb destinació al Puig. Des d'allí fa en bicicleta els quatre o cinc quilòmetres fins a Massamagrell. Té per costum prendre café abans de la partida i seure al segon escaló, al costat de la xàrcia (una zona molt perillosa). De fet ha rebut més d'una pilotada. "Un dia em van posar quatre punts de sutura al cap. Només vaig estar dues setmanes sense anar a vore les partides. Ara, per precaució, faig servir el coixinet com a protecció. Està clar que no puc viure sense anar al trinquet".

Pepe, amb la seua bicicleta a Massamagrell

Il·lusió viva

Als 88 anys, Pepe continua gaudint de la pilota com el primer dia. Tot i no haver vist massa la carrera esportiva de Genovés, considera Paco: "El millor de tots els temps, però hui en dia tenim molt bons jugadors. El Soro em recorda Rovellet quan juga per davant. Puchol fa molt bé el rebot. Pere Roc té una esquerra molt bonica".

Potser, per a molts Pepe Marqués siga un personatge anònim, però en el món de la pilota està reconegut com un aficionat modèlic. La seua vida és una pàgina més de la història de la pilota valenciana.