El Vila-real, contra la seua història
El submarí té una nova oportunitat d'arribar per primera vegada a una final
Cara o creu. El Vila-real té una nova oportunitat d'arribar a una final i, coses del destí, contra el rival que li va impedir, ara fa quinze anys, aconseguir una gesta difícil d'oblidar.
El submarí juga aquest dijous el partit de tornada de les semifinals de l'Europa League contra un Arsenal que esgota l'última bala per a poder jugar competició europea la pròxima temporada. Ho faran en un escenari incomparable, com és l'Emirates Stadium, un estadi amb capacitat per a 60.000 persones, però la pandèmia ha evitat que es poguera veure la calor de la gent que animara en una situació tan excepcional.
El Vila-real encara el partit amb el 2 a 1 de l'anada, que el deixa en una posició relativament còmoda. No obstant això, saben que no es poden confiar. Perdre sense fer un gol significaria caure, una altra vegada, a les portes de la final. Fer un gol tampoc seria garantia d'èxit. Amb el 2 a 1 la pròrroga i, qui sap si els penals, encimbellarien com a guanyador a qui estiguera més lùcid a nivell físic, però sobretot a nivell mental.
L'entrenador del submarí, Unai Emery, continua amb el discurs que l'Arsenal és favorit. Els més optimistes es pensaran que per intentar llevar-se pressió; els pessimistes, pensant que ja té l'excusa en cas de no aconseguir l'objectiu.
El que sí que té clar és que l'Arsenal anirà a l'atac, perquè els convé i perquè han recuperat efectius importants respecte del partit anterior. Tot, arguments que obliguen l'equip anglés a augmentar el nivell.
En la banqueta contrària, Mikel Arteta sap que, per a encertar-la, hi ha tres factors fonamentals: estar més encertats de cara a porta que la setmana passada, acabar el partit sense expulsats i millorar l'inici de partit a nivell d'intensitat i de joc.
Un acomiadament de cine
L'afició del Vila-real ha eixit als carrers de la ciutat aquest dimecres per acomiadar l'equip, quan partia rumb a Londres. Centenars de persones amb fum de colors han donat el suport als jugadors perquè se l'emporten a Anglaterra, on no podran sentir-los.
