El mètode Voro: les claus

Salvador González, 'Voro', torna a agafar el timó del València CF per setena etapa, per a intentar adreçar el rumb d'un equip que, actualment, marxa en la catorzena posició, a tan sols sis punts del descens i amb dotze per jugar-se.

De fet, tres dels quatre partits que resten (Valladolid, Eibar i Osca) són contra equips que s'estan jugant no descendir i l'altre, el Sevilla, podria estar jugant-se el títol de Lliga.

Així, la responsabilitat és màxima, i començar perdent aquesta etapa incrementaria, més encara, els nervis d'un club que ja estan a flor de pell. El de l'Alcúdia assegura que aquestes ocasions no són oportunitats per a rellançar la seua carrera, sinó exigències d'un club per tornar a estabilitzar-lo a l'àmbit esportiu.

Reacció

El fet de no haver aconseguit guanyar en tot el mes d'abril i de portar només tres punts dels últims díhuit possibles fan necessària una reacció. Amb Voro es busca eixe efecte revulsiu i eixe aire fresc que faça als jugadors activar-se el xip i tornar al camí de les victòries.

Implicació

Un dels principals reptes de Voro és el d'implicar una plantilla àmplia, però en la qual Javi Gracia només comptava amb l'onze tipus i uns pocs recanvis més. Recuperar la millor versió de Manu Vallejo o de Kang-in podria ajudar a incorporar jugadors que aporten a la dinàmica de l'equip.

Aquesta implicació també s'aconsegueix amb els canvis durant el partit, que no eren una constant en el dia a dia de Javi Gracia, però que sí que podria recuperar Voro.

Un dels grans perjudicats també podria ser Maxi Gómez. L'uruguaià és el davanter amb més minuts de l'equip, però podria començar a entrar en la rotació més sovint.

Aposta pels fitxatges

Oliva, Cutrone i Ferro van ser els fitxatges no desitjats de Javi Gracia en hivern i n'han patit les conseqüències. Cap dels tres ha arribat a entrar de forma constant en l'esquema de Javi Gracia. Les últimes bones actuacions d'Oliva l'assenyalen com a una gran alternativa al mig del camp. Poc s'ha vist de Cutrone i menys encara de Ferro, però són jugadors de la plantilla a tots els efectes amb qui Voro podria comptar.

Valencianisme

El principal signe representatiu de Voro és el seu valencianisme. El de l'Alcúdia ha estat des de jove en el club com a jugador i, després de retirar-se i d'una breu etapa com a entrenador del Llevant B i de ser entrenador del València B, va passar a ser delegat del València CF l'any 2005.

Des d'aleshores, sis etapes com a entrenador i, ara, una setena, amb la responsabilitat adquirida de tornar a salvar al club.