Camí de la novena | La Copa del Rei de 2008

El València guanyà la setena copa en véncer per 3-1 el Getafe a l'estadi Vicente Calderón

Així guanyà el València CF la Copa del Rei de 2008

El València CF va quallar la temporada 2007-2008 una de les pitjors temporades en lliga de la seua història, a pesar de finalitzar dècim. Patiren més del que estava previst i arribaren inclús a coquetejar amb les posicions de descens.

L'equip venia d'una època daurada en què havia aconseguit una Copa del Rei l'any 1999, dos finals de Champions League en 2000 i 2001, dues lligues en la 2001/2002 i en la 2003/2004, una UEFA que formava el doblet en aquesta última temporada i una Supercopa d'Europa a l'inici de la temporada següent. Per això, la pressió per a obtindre nous títols era més alta que mai.

Aquell any el València va fitxar com a entrenador Ronald Koeman després de dos anys amb Quique Sánchez Flores al capdavant del primer equip. El neerlandés, que arribava amb la imatge de gran guanyador, va provocar una de les etapes més convulses del conjunt valencianista. Només arribar va apartar de l'equip tres dels emblemes del València, Santiago Cañizares, Miguel Ángel Angulo i David Albelda. A pesar de tot comptava en la plantilla amb jugadors com David Villa, Fernando Morientes, David Silva, Rubén Baraja o un jove Juan Mata.

La seua trajectòria en la Copa del Rei aquell any va ser totalment diferent de la lliga. El València va eliminar amb comoditat el Real Unión en setzens de final, el Betis per un doble 2-1 en octaus, l'Atlètic de Madrid en quarts, tot i que gràcies al valor doble dels gols fora de casa; i el FC Barcelona de Deco, Eto'o, Henry, Iniesta, Ronaldinho o Messi en semifinals, gràcies a una victòria per 3-2 a la tornada a Mestalla.

Uns equips, a priori, més complicats que als que s'havia enfrontat el seu rival en el camí a la final: el Burgos, el Llevant, el Mallorca i el Racing de Santander.

El Getafe comptava en les seues files amb jugadors com Pablo Hernández, Esteban Granero, Rubén de la Red o Cosmín Contra. Una plantilla sense grans estreles, però molt conjuntada. No obstant això, el València va ser amo i senyor del partit des del primer minut.

Ja en el minut 12 guanyava per 2-0 amb els gols de Juan Mata i Alexis Ruano i gràcies a la gran intensitat que va posar des de l'inici i a la qualitat dels seus futbolistes. Granero va posar l'emoció en anotar un penal en el minut 45 i durant tota la segona part es van veure moments de tensió entre els dos equips i un joc d'anada i tornada.

Però la sentència va arribar en el 85 gràcies a una rebot rematat per Fernando Morientes que va permetre el capità, Rubén Baraja, alçar el que seria l'últim títol de la seua carrera.

També et pot interessar