El pitbull taronja dels 500 partits en l'ACB

Rafael Martínez Aguilera és de Santpedor, el mateix poble on va nàixer Pep Guardiola. De caràcter humil, vol millorar contínuament, sabedor que la confiança excessiva és el pitjor enemic de qualsevol persona, de qualsevol esportista d'elit que vol continuar més anys i al més alt nivell. Martínez recorda que en els seus inicis com a especialista defensiu Louis Bullock (Reial Madrid) el va superar totalment. "No el veia", reconeix amb sinceritat. 

Fent autobalanç de la seua dilatada carrera, Rafa es queda amb "l'últim partit de la final de l'ACB", disputat l'any passat. El que va donar la glòria eterna al València Basket en guanyar el títol de lliga contra el totpoderós Reial Madrid. I per què? Per raons òbvies, perquè era el primer títol de lliga de Rafa i era la primera lliga per al València Basket en 30 anys d'història. 

Diumenge, a la pista del Sant Sebastià Guipúscoa, arribarà a una xifra redona de duels en la lliga espanyola, l'ACB, anomenada Endesa fa anys pel patrocinador. Aquests 500 partits no són fàcils en cap competició, i encara menys en el bàsquet espanyol. 

Seran 500 partits, però ell vol que en siguen molt més, perquè assegura que té gasolina per a molts quilòmetres més. "No pense en la retirada, encara que està clar que cada vegada està més prop", remarca. Assegura que es troba bé i que espera jugar molts anys més. 

A La Fonteta és un home senzill, entre els seus companys és amic dels seus amics i amic dels seus companys... Ha acompanyat de forma pacient com a protagonista el club a aconseguir grans èxits, com les dues Eurocups, la ja comentada lliga de la temporada passada i la Supercopa, també de l'any passat. 

Abans de tocar el cel amb l'equip taronja, va haver d'aprendre molt amb el club que el va veure nàixer: el Manresa. La ciutat de Manresa a Espanya és sinònim de bàsquet, d'escola de bàsquet i de terra de bàsquet per on han passat noms mítics, com ara Joan Creus, Juan Domingo de la Cruz, Andrés Nocioni o el mateix Serge Ibaka. 

Durant una primera etapa, amb el seu Manresa en l'ACB, va jugar en la Lliga LEB i ABA, que són categories inferiors, temps durs d'exigència per a tornar a la dolça primera divisió del bàsquet espanyol. Una etapa que, sens dubte, va aprofitar per aprendre i que el va fer més fort. 

Martínez és un gran triplista, de fet té el rècord en l'Eurocup en esta faceta i també té el millor percentatge de triples de la lliga ACB, cosa que li va permetre participar en el concurs de triples celebrat a Madrid el cap de setmana de la Supercopa de 2010. 

També manté un altre rècord en l'Eurocup perquè és el jugador que més participacions acumula. I si parlem de rendiments, va ser MVP de les jornades 5 i 10 en la temporada 2009-2010 de la Lliga ACB.

A pesar d'això, amb la selecció espanyola no ha tingut la presència que tal vegada mereixia, però també hi ha trobat una competència desmesurada amb grans estreles que possiblement l'han eclipsat, com ara Ricki Rubio, Sergio Rodríguez, Sergio Llull, Rudy Fernández o José Manuel Calderón. Això sí, amb la selecció espanyola sub-20, Rafa va ser medalla de plata en el Campionat d'Europa de Vilnius 2002 (Lituània). 

Rafa és un gran atleta. Fa 1,90 m, pesa 82 kg i ja sabem que és un gran anotador i director d'orquestra, però possiblement la característica que més el defineix és que és un gran defensor, un pitbull amb els seus contrincants perquè "pitbull" és el seu malnom i també "007". 

Valentia, treball, humilitat, esforç, lluita i molt de cor defineixen este home que farà 500 duels en l'ACB. 

Felicitats Rafa per la teua entrega, Enhorabona "pitbull taronja" i per molts anys.