Un avió de combat intercepta una aeronau que sobrevolava un míting de Trump

El president lleva importància a l'incident i diu que estava "tractant de lluir-se" per a ell i que les bengales d'advertiment eren "una exhibició".

Donald Trump quan arriba al míting de campanya a l'aeroport de Bullhead City, Arizona
Donald Trump quan arriba al míting de campanya a l'aeroport de Bullhead City, Arizona / Jonathan Ernst (Reuters)

Una aeronau no identificada ha entrat a l'espai aeri restringit durant el míting que el president dels EUA, Donald Trump, estava fent a Bullhead City, Arizona, un fet que ha provocat que un avió de combat s'afanyara a interceptar-lo.

El portaveu del Comandament de Defensa Aeroespacial d'Amèrica del Nord (Norad), John Conelio, ha dit a la CNN que, durant l'incident, s'ha enviat un F-16 per a investigar la presència d'un xicotet avió. "L'avió no va respondre als procediments inicials d'intercepció, però va establir comunicacions per ràdio després que l'aeronau Norad desplegara bengales com a advertiment", ha explicat Cornelio. Després, l'avió ha sigut escortat fora d'aquesta àrea sense més incidents.

Segons relata la CNN, l'avió, molt xicotet, no era visible per als reporters que cobrien el míting arran de terra. No obstant això, la intervenció del caça militar s'ha sentit a cel, la qual cosa ha provocat la reacció dels assistents a l'acte i del mateix president. Trump ha dit que l'avió estava "tractant de lluir-se" per a ell i que les bengales que s'estaven desplegant eren "una xicoteta exhibició" per al president.

Pel que fa a la campanya electoral, el president dels Estats Units, Donald Trump, i el candidat demòcrata, Joe Biden, coincidiran aquest dijous a Florida, un estat clau per a aconseguir el triomf en les eleccions del 3 de novembre i en el qual les enquestes mostren un empat tècnic entre tots dos.

A la recerca del vot llatí sense parlar d'immigració

Donald Trump, i la candidata demòcrata a la vicepresidència, Kamala Harris, han coincidit aquest dimecres en l'estat clau d'Arizona, on han competit pel vot llatí sense parlar a penes sobre immigració, un tema que ha brillat per la seua absència en aquesta campanya. Arizona és un estat on el president va guanyar el 2016 per un estret marge i on el candidat demòcrata, Joe Biden, li trau ara 3,7 punts d'avantatge.

La senadora s'ha centrat en l'economia i la salut, els dos temes que més preocupen els llatins en aquest cicle electoral. "Estem en una crisi de fam. Ací, a Arizona, una de cada set famílies té problemes per a pagar la renda, i els llatins i els negres tenen més probabilitat de contraure la Covid-19 i morir per ella", ha subratllat la senadora.

"Qui de vostés és hispà? Les meues enquestes amb els hispans estan pels núvols", ha clamat el president davant els milers de persones que han acudit a veure'l, sense distanciament, a l'aeroport de Bullhead City. Més enllà de defensar el mur amb Mèxic i del seu habitual advertiment que una victòria de Biden "deslligaria un tsunami d'immigració il·legal", Trump a penes s'ha referit a la immigració. En canvi, ha insistit a criticar al seu rival per feble i a advertir d'una catàstrofe econòmica si aquell arriba al poder: "Hi haurà una depressió mai vista, potser des del crac de 1929".

Biden vota de forma anticipada i critica la gestió de la pandèmia

Mentrestant, Biden ha votat de forma anticipada des de l'estat on viu, Delaware, com també va fer Trump a Florida dissabte passat, i ha donat un discurs criticant la gestió del president davant la pandèmia. "No estic fent una falsa promesa que puc posar fi a aquesta pandèmia com si premera un interruptor, però començaré des del primer dia prenent les decisions correctes, i deixarem que la ciència ens guie", ha recalcat Biden.

Les eleccions més cares de la història

Les eleccions més cares de la història

Més de 75 milions de persones han votat ja de manera anticipada, la qual cosa suposa més del 54% de tots els que van participar en els comicis de 2016, inclosos els que van votar el mateix dia de les eleccions, segons el recompte de l'independent US Elections Project.

Aquestes eleccions van pel camí de batre a més un altre rècord: seran les més cares de la història del país, en costar quasi 14.000 milions de dòlars, més del doble del que van costar els comicis de 2016, d'acord amb una estimació publicada pel projecte Open Secrets del Centre.

També et pot interessar