Sanitat Universal contractarà una consultora externa per a garantir la neteja dels centres sanitaris

Verificarà que les contractes compleixen les condicions i la provisió de personal que han assumit en els plecs.

Imatge de portada: residus biològics infecciosos als exteriors de l'Hospital Doctor Peset fa un parell de setmanes

La Conselleria de Sanitat Universal contractarà una consultora externa per a vigilar les contractes de la neteja dels hospitals i centres de salut. És la primera vegada que s’incorpora aquesta figura de fiscalització de les empreses concessionàries del servei, objectiu recurrent de denúncies per part de les organitzacions sindicals.

La novetat figura en el lot 23 del concurs de renovació de les contractes hospitalàries, que es farà efectiu a principis de 2021, i en el qual s’assignen 523.810 euros per a fer aquesta supervisió del contracte de la neteja dels centres sanitaris, per al qual la Generalitat destina vora 470 milions.

El departament que encapçala Ana Barceló justifica la inversió en la consultora com una garantia addicional al control intern que fan els centres, perquè les contractes complisquen amb les condicions que han defés en els plecs.

“Invertirem el 0,5% del valor del contracte de neteja en verificar que es presta en condicions òptimes i de dignitat per a les treballadores”, assegura Carmelina Pla, directora de Règim Econòmic de Sanitat Universal. Segons ha avançat a À Punt, es licitarà en paral·lel el contracte d’un nou sistema de gestió digital, per valor de 2,8 milions, el qual oferirà dades en temps real sobre l’execució del servei en cada hospital i centre de salut. La responsable econòmica de Sanitat defén que el doble sistema de control assegurarà la vigilància i facilitarà les penalitzacions, en cas d’incompliments.

Plantilles al límit

La falta de dotació de les plantilles i la no-renovació de les vacants per part de les contractes és una queixa cíclica dels sindicats. La pandèmia n’ha intensificat les protestes, coincidint amb la major càrrega de faena, i n’ha afegit alertes pels riscos laborals derivats de la Covid-19 i la falta de provisió i renovació del material de prevenció, com mascaretes i EPI. Els sindicats han traslladat el problema a la direcció d’hospitals com el Clínic o el Doctor Peset. L’USO i la CGT ho han fet també en forma de denúncia a la Inspecció de Treball.

Aquestes denúncies es van presentar a final de novembre i principi de desembre, quan l’acumulació de residus biològics per la Covid va sobrecarregar la capacitat d’alguns hospitals i de les empreses gestores, i van agafar les treballadores de la neteja enmig. D’aquell moment prové la imatge dels soterranis de l’Hospital Clínic de València ple de gom a gom de contenidors de residus de grup 3, els que es generen durant l’assistència, entre altres, de pacients amb coronavirus.

Tot i que la situació ha anat resolent-se, fa un parell de setmanes el Doctor Peset encara guardava residus biològics en caixes a la intempèrie, cosa que contravenia el protocol de seguretat per a aquests residus contaminants. No hi havia més espai. La gestora de residus, Consenur, xifra en un 750% l’augment del volum de residus hospitalaris enguany a tot Espanya.

Les treballadores: “no es neteja en condicions”

“Els plecs de condicions no es compleixen. Som poc personal i l’hospital no es neteja en condicions”, denuncia a À Punt una treballadora de la neteja que no vol revelar la identitat per por a represàlies. Lamenta que “es valore més la rapidesa que la qualitat de la neteja”, una circumstància que les ha exposades, segons explica, a situacions de risc per la Covid-19.

“Anem a destall, malament, amb poc de producte i material de neteja, i carros antics que ens fan mal. Manipulem més fem del que ens correspon”, lamenta una companya, també en l’anonimat.

À Punt ha contactat amb Eulen i Ferrovial, dues de les concessionàries majoritàries del servei de neteja de les àrees de salut valencianes, però no han volgut fer declaracions.

Una consultora innecessària?

Les organitzacions sindicals que ha consultat À Punt discrepen de la Conselleria sobre la utilitat d’una auditoria externa per a resoldre aquests problemes. La delegada de Neteja de CCOO, M. Jesús Antón, assegura que les caps de planta i d’hoteleria dels centres ja exerceixen el control sobre la neteja. “Estem gastant diners públics on no cal, perquè ja hi ha prou mitjans per a controlar si el treball es fa", explica. I situa el problema en els criteris d’adjudicació, ja que l’oferta econòmica a la baixa és el factor determinant.

Adverteix que en l’últim plec s’han presentat propostes un 40% per sota del preu mínim que marcava Sanitat, un fet que “paga el servei i les plantilles, perquè les empreses no són ONG i volen guanyar diners”. “Després de l’adjudicació, les contractes no garanteixen la plantilla”, critica Antón: “Perquè els isca rendible deixen de cobrir baixes, excedències, incapacitats, jubilacions, qualsevol baixa natural no se substitueix”.

Durant la negociació sobre les bases dels plecs, CCOO i la UGT van traslladar-hi la necessitat de condicionar les adjudicacions a la garantia d’una plantilla mínima durant tot el temps de la concessió. Tot i que la condició la van acceptar l’administració i les empreses, la reivindicació no s’ha traslladat finalment al concurs públic.

Hi coincideix Elías Torres, secretari d’acció sindical de l’USO, en qüestionar la necessitat d’una consultora externa i en criticar la preponderància del criteri econòmic. Torres adverteis que en aplicació d’aquest criteri, la consultora millor valorada en la baremació provisional ha sigut Gesman Ingeniería de Gestión, una firma que va ser investigada en el cas Cooperació.

“La neteja té carències. Les treballadores s’ho prenen com un repte personal i fan més del que els correspon”, explica Torres. A parer seu, tot i els avanços, la protecció davant de la Covid-19 continua sense ser l’adequada i suposa un risc perquè “sense voler, poden convertir-se en un agent transmissor”. El sindicat ha demanat al Ministeri i a la Conselleria de Sanitat que modifiquen els protocols de seguretat perquè tinguen en compte el risc de contaminació per aerosols “perquè les empreses no hi faran res”.

A l’espera de veure com els canvia les rutines la nova figura de control, el personal de la neteja trasllada més resignació que expectació. El col·lectiu, majoritàriament femení, està dolgut. Tot i proporcionar un treball essencial denuncien la diferència de tracte respecte del personal sanitari, amb qui comparteixen espai i riscos. Com a personal subrogat d’empreses privades han anat un pas per darrere en la provisió de mesures de protecció. Tanmateix, la ferida més gran s’ha obert per la falta de reconeixement públic i econòmic pel sobreesforç que han fet durant la pandèmia, a diferència del que sí s’ha donat al personal dels centres sanitaris. “És el que més ens molesta”, lamenta María Jesús Antón.

Acumulació de residus a l'Hospital Clínic i el Dr. Pesset de València a finals de novembre / 'À Punt NTC'

També et pot interessar