La pandèmia incrementa el nombre d’hèrencies sense reclamar
Les principals empreses que gestionen aquests tipus d'expedients preveuen una pujada del 5% dels casos
Quan algú mor i deixa testament es poden produir una de dues situacions: deixar estipulat i informat qui serà l’hereu o hereva, o que les persones que facen testament no vulguen que es conega la seua decisió en vida. Aquest segon grup són les herències sense reclamar o herències “abandonades”. Els hereus no saben que han rebut una herència i, per tant, no inicien el procediment per a rebre-la.
La pandèmia ha fet augmentar les herències sense reclamar. entre un 4 i 5%. Són les estimacions d’algunes de les empreses especialitzades en genealogia successòria i localització d'hereus, com la companyia internacional Coutot-Roehrig.
L’augment va en paral·lel a l’increment de la mortaldat a Espanya. Segons dades de l’INE, l’any 2020 van morir 492.930 persones, un 17,7% més que l’any anterior.
En aquest respecte, l’advocat especialista en successions del Grupo Hereda, Manuel Ríos, explica en declaracions a À Punt NTC que una les raons de l’increment d’aquest tipus d’herències és que durant la pandèmia “moltes persones han mort soles a casa i altres han perdut el contacte amb la família per l’aïllament social. Creiem que fins al 2022 i 2023 apareixeran moltes més herències abandonades’’.
El director general de Coutot-Roehrig, Marco Lamberti, explica en declaracions a À Punt NTC que una quarta part de les herències es queden sense reclamar i estimen que amb l’augment del nombre de defuncions “podria convertir-se en un augment d’herències vacants, que traduït en nous expedients podria suposar un augment del 4-5%. Ho començarem a veure a partir del segon semestre d'enguany i, sobretot, a partir ja de 2022”
Segons explica Lamberti, la seua empresa té oberts 60 dòssiers a la Comunitat Valenciana, amb un massa hereditaria total d’uns 10 milions euros.
“A tot Espanya, cada any, més de 100 milions d'euros es queden sense adjudicar als hereus legítims, una xifra que en tot Europa podria superar els 1.000 milions d'euros. Parlem de propietats immobiliàries, béns mobles, comptes bancaris, joies i diners en efectiu, que potser aniran a parar a l'Estat per no conéixer-se els beneficiaris”, exposa.
Herències activades gràcies a veïns o administradors de finques
La llei no obliga l'administració a comunicar als hereus que ho són. Per tant, un hereu, davant del desconeixement, no activa el procediment d’herència. Però què passa en aquests casos? Ací apareixen altres dos actors: l’Estat i les empreses especialitzades a buscar hereus.
En el cas de l’Estat, als 30 anys de la defunció del causant, una herència pot ser assumida per l'Estat, però perquè passe això també l’Estat ha d’iniciar una declaració administrativa d’hereu. De fet, hi ha herències que queden en els llimbs perquè ningú mai les reclama, ni tan sols l’Estat.
Durant eixos 30 anys abans que una herència puga passar a ser propietat de l'Estat, el que també pot ocórrer és que el procediment d'algunes d'aquestes herències "sense reclamar" s'active perquè un administrador de finca, un veí o el president d'una comunitat de veïns tinga interés a trobar l’hereu d’un immoble que és origen de deutes per a la comunitat, d'insalubritat i altres problemes. És en aquesta circumstància quan entren en joc les empreses especialitzades en genealogia successòria i localització d'hereus.
Buscant una hereva
Actualment, entre els casos que el Grupo Hereda té oberts a la Comunitat Valenciana està el d’una veïna de València que, en morir, va deixar com a hereva una dona natural de Iecla, sense que aquesta dona ho sabera. Està inclosa en el testament i pot rebre una massa hereditària d’uns 50.000 euros.
Aquestes empreses també ofereixen a l'hereu o l'hereva la possibilitat que l'empresa adquirisca els drets hereditaris en cas que l’hereu no estiga interessat a rebre l'herència per temor als deutes o a l'impost de successions. “D'aquesta manera poden obtindrer liquiditat immediata”, explica Manuel Ríos.
Augmenten els testaments durant la pandèmia
Al llarg del segon semestre del 2020 i el primer del 2021, els testaments han augmentat un 5%, segons el Col·legi Notarial de València, que estima que els mesos de confinament van fer baixar els actes notarials, però que amb l’estiu de 2020 es va recuperar la normalitat.
