L’OMS adverteix que la Covid-19 causa una salut mental més fràgil

Recomana als governs que consideren el suport psicològic com un servei essencial per a evitar un possible augment dels trastorns psicològics i els suïcidis.

Segons l'Organització Mundial de la Salut, un dels grups amb més risc és el personal sanitari

La situació d’incertesa generada per la pandèmia, sumada a l’aïllament, la crisi econòmica i la por en el futur, causa una salut mental més fràgil. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha alertat que aquesta situació pot causar un augment dels trastorns psicològics i dels actes suïcides, per la qual cosa ha instat els governs a no deixar de banda l’atenció psicològica.

El sofriment “immens” de centenars de milions de persones pot causar un elevat cost econòmic i social a llarg termini, ha advertit aquest dimecres en roda de premsa Dévora Kestel, directora del Departament de Salut Mental i Abús de Substàncies de l’OMS. Kestel alerta que les necessitats en salut mental “no estan rebent l’atenció que requereixen”, situació que s’aguditza per la falta d’inversió en aquesta àrea abans de l’arribada de la pandèmia.

Els grups amb més risc són els sanitaris i el personal de primera resposta, amb l’ansietat i l’estrés que estan vivint. També els xiquets i adolescents, les dones amb el risc de violència domèstica i els majors, pel risc d’infectar-se. Les persones amb condicions mentals preexistents o altres malalties, ha apuntat l’experta, es troben en una especial situació de vulnerabilitat perquè tenen més difícil continuar rebent tractament.

Encara que la de la Covid-19 és una crisi de salut física, apunta, “l’impacte en la salut mental és significatiu i podria generar majors dificultats si no li fem front correctament”. S’ha detectat un increment de la prevalença de l’angoixa, per exemple, d’un 35% a la Xina, un 60% a l’Iran o un 40% als Estats Units, tres dels països més afectats per la pandèmia, que ha causat ja més de 285.000 morts i ha infectat a més de quatre milions de persones en el món. Específicament en el sector del personal sanitari, un estudi canadenc mostra que quasi la meitat ha declarat necessitar suport psicològic, mentre que a la Xina un 50% pateix depressió, un 45% ansietat i un 34% insomni.

Kestel recomana als governs que consideren el suport psicològic com un servei essencial, que actuen amb empatia i tinguen en compte l’impacte de les mesures en la població. Per exemple, una de les més generalitzades és el fet que els menors es queden a casa i siguen els pares els qui porten el pes de l’educació i de l’atenció permanent, moltes vegades compatibilitzada amb el seu teletreball, creant tensions i reptes nous per a les famílies.

Les autoritats han de pensar en com ho han de fer perquè els menors, els majors i les persones que tinguen dificultats cognitives entenguen què passa, dissenyar formes alternatives d'arribar als qui estan a soles a casa i garantir que els que viuen en llars d'ancians mantinguen el contacte amb les famílies i reben les explicacions necessàries.

Encara que l’OMS encara no disposa de xifres sobre tendències mundials, està seguint la informació de diversos països sobre un augment d’intents de suïcidi o abús de substàncies. L’organisme internacional ha recordat que és un escenari que es va donar després de la crisi econòmica del 2008 i alerta que es podria “veure una cosa així en els pròxims mesos”.

També et pot interessar