El govern d'Espanya calcula que l'economia es desplomarà un 9,2% i l'atur pujarà al 19% enguany

L'executiu de Sánchez envia a Brussel·les el pla d'estabilitat, en què estima també un creixement del 6,8% per a 2021.

Calviño i Montero, aquest divendres
Calviño i Montero, aquest divendres

El govern espanyol calcula que l'economia caurà un 9,2% i la taxa de desocupació arribarà al 19% enguany per l'impacte del coronavirus, que ha obligat a paralitzar l'activitat en molts sectors del teixit econòmic. Aquest és l'escenari macroeconòmic que l'executiu de Sánchez dibuixa en el pla d'estabilitat 2020-2023 que ha enviat a la Unió Europea i que ha presentat la vicepresidenta tercera d’Assumptes Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, aquest divendres.

En línia amb les previsions d'organismes com ara el Fons Monetari Internacional (FMI) o el Banc d'Espanya, l'executiu espanyol ha explicat unes previsions macroeconòmiques que reflecteixen el fort impacte de la crisi sobre els comptes públics. Un impacte que serà especialment dur durant l'actual trimestre i que el govern espanyol confia que comence a recuperar-se a partir de la segona meitat de l'any, quan adquirirà una forta vitalitat durant 2021.

La contracció econòmica serà conseqüència de l'afonament del consum de les llars (8,8%) i del de la inversió (25,5%) i les exportacions (27,1%), ha explicat Calviño. Segons ha detallat la vicepresidenta tercera, l'impacte macroeconòmic de la Covid-19 dibuixa a Espanya una forma de V asimètrica, marcada per una forta baixada de l'economia, que tocarà fons en el segon trimestre de 2020, i una recuperació que serà "més gradual i suau" a partir del segon semestre.

La vicepresidenta tercera ha remarcat que s'espera per a 2021 “una forta recuperació de l'economia mundial” i, per això, el govern de Sánchez calcula que hi haurà una taxa de creixement a Espanya del 6,8%. Calviño destaca que es tracta de previsions “prudents” i elaborades sobre la base de la informació que hi ha disponible fins ara.

Fort impacte en els comptes públics

Per la seua banda, María Jesús Montero, ministra d'Hisenda, ha centrat la intervenció en focalitzar l'impacte de l'esforç per a mitigar les conseqüències en els comptes públics. Un impacte “fort” ha resumit Montero, “però necessari perquè ningú es quede arrere”.

La ministra d'Hisenda ha explicat que la previsió del govern espanyol és que la despesa pública creixerà vora deu punts respecte a la despesa de 2019 fins al 51,5% del PIB. Montero també ha xifrat la caiguda d'ingressos en 25.700 milions respecte a 2019 i diu que se situaran en el 41,2% del PIB.

El dèficit més gran des de 2012

Entre les dades macroeconòmiques presentades per Montero, la ministra ha anticipat que l'augment de la despesa pública i la caiguda dels ingressos associats a la crisi del coronavirus dispararan el dèficit públic en el 2020 fins a 115.671 milions d'euros, equivalent al 10,34% del PIB. Serà el dèficit més gran des de 2012 (10,7% del PIB). El govern preveu que el deute públic passe del 95,5% el 2019 al 115,5% el 2020.

Un impacte de 138.923 euros per a pal·liar la crisi

En conjunt, l'executiu estima en 138.923 milions d'euros l'impacte, per als comptes públics, de combatre els efectes d'aquesta crisi. Entre les xifres que ha mencionat la ministra d'Hisenda, el impacte dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) se situa en vora 18.000 milions d'euros.

L'Airef avala les previsions, però no descarta escenaris pitjors

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha avalat les previsions macroeconòmiques del govern espanyol per a l'actualització del Programa d'Estabilitat. Les considera “factibles”, encara que no descarta escenaris més adversos en la intensitat de la recuperació. Entre els riscos que assenyala l'Airef hi ha la possibilitat que es materialitzen escenaris epidemiològics més adversos o danys més persistents en el teixit productiu que “dificultarien la recuperació projectada per a la segona meitat de 2020 i per a 2021”. Així, recorda la concentració d'activitat d'Espanya en els sectors més afectats per les mesures de distanciament social, l'elevada temporalitat que persisteix en el mercat de treball i la major presència relativa d'empreses xicotetes.

També et pot interessar

stats