La Diputació de València reclama més protagonisme davant l'arribada de fons europeus
El president, Toni Gaspar, ha recordat que es treballa en el canvi de forma jurídica de Divalterra.
Toni Gaspar, president de la Diputació de València, ha explicat aquest dimarts en Les notícies del matí que la institució està creant una oficina per a la gestió de fons europeus per a la reconstrucció. “S'està adjudicant una oficina més completa que la que existeix actualment, sobretot pensant en els municipis més xicotets”. Gaspar ha lamentat que encara desconeix què arribarà dels fons europeus per a la Diputació. “Fins ara ni als ajuntaments ni a la Diputació se'ns ha dit què ens arribarà”, i ha recordat que els fons s'assignaran en funció dels projectes que presente la Generalitat. “A hores d'ara falta moltíssima informació de com s'han d'articular aquests fons”. Gaspar ha reivindicat també que els ajuntaments i les diputacions han de tindre accés als diners, “sobretot per a canalitzar-los als municipis més xicotets que no tenen la capacitat de presentar projectes sols”.
La Comunitat Valenciana rebrà en els pròxims dos anys 1.254 milions d’euros del fons React-EU, destinat a enfortir l'estat del benestar i a reactivar l'economia després de l'impacte de la pandèmia provocada per la crisi de la Covid-19. A l’estat espanyol li corresponen 10.000 milions d’euros del fons europeu. Per això, el territori valencià rebrà un 12,5% del total.
Gaspar ha recordat també en la ràdio d'À Punt que Divalterr, l'antiga Imelsa, no ha donat els resultats esperats quan es va crear i que es treballa per a canviar-li la forma jurídica i traure-la de l'àmbit privat. Divalterra es va crear fa 20 anys, com altres empreses, per a “facilitar la gestió de la Diputació”. Gaspar ha comentat que “les coses s'han de fer ben fetes”, ha remarcat els forts controls que existeixen actualment sobre l'empresa i ha recordat que en Divalterra hi ha 600 treballadors i cal fer les coses amb seguretat.
Divalterra està immersa en dos investigacions judicials. Una, el conegut com a cas Alqueria, que va destapar la presumpta contractació fraudulenta de nou directius de l’empresa pública. I la segona, el cas Taula, que va esclatar el 2016 i que té diverses causes obertes en què s'investiga una suposada trama corrupta de cobrament de comissions en aquesta empresa pública de la Diputació de València.