Les claus de l’exitós model d'Austràlia per a lluitar contra el coronavirus

El país ha aconseguir reduir a zero els contagis apostant per estrictes confinaments i el tancament de fronteres.

L'exhibició de tenis a Adelaida ha deixat imatges insòlites amb graderies atapeïdes i públic sense mascareta
L'exhibició de tenis a Adelaida ha deixat imatges insòlites amb graderies atapeïdes i públic sense mascareta / Morgan Sette (Reuters)

El món mira amb enveja les imatges que s'han publicat recentment de l'exhibició de tenis a Adelaida (ciutat al sud-est d'Austràlia), preludi de l'Open d'Austràlia que comença dilluns vinent. Graderies completament plenes, públic sense mascareta i sense respectar la distància social configuren una estampa absolutament inèdita en la majoria de països del planeta, que fan front a l'amenaça del coronavirus amb una tercera onada de contagis totalment disparats.

Austràlia, en canvi, ha sigut un dels països que més sota control ha tingut la pandèmia des de l'inici de la crisi sanitària i ara pot permetre's gaudir de moments com el que mostren aquestes escenes a Adelaida. De fet, el país pretén celebrar el primer gran torneig de tenis de la temporada recobrant la normalitat més gran possible. Repassem quines han sigut les claus de l'èxit australià contra el coronavirus.

L'estratègia “zero-Covid”

Des que va començar la pandèmia, Austràlia (25 milions d'habitants) s'ha consolidat com un dels països referents en la lluita contra el coronavirus, juntament amb altres com ara Nova Zelanda o la Xina. Han seguit models sota el lema anglés “zero-Covid”, basats en una estratègia d'eliminació que consisteix a intentar esborrar qualsevol rastre del virus entre la població. Espanya i Europa en general, en canvi, han adoptat estratègies encaminades a la mitigació i que tenen per objectiu “aplanar” la corba epidèmica per a no saturar el sistema sanitari).

L'estratègia d'eliminació es basa, fonamentalment, en confinaments domiciliaris molt estrictes i el tancament total de fronteres. A més, cal disposar d'un sistema de rastreig de contagis molt potent, minuciós i proactiu per a poder determinar en tot moment la traçabilitat del virus.

Amb eixes pautes, Austràlia ha sigut capaç de reduir a zero els contagis locals en tot el territori diverses vegades durant la pandèmia. Tot i això, les autoritats sanitàries del país tenen clar que l'eliminació definitiva del virus és impossible mentre continue augmentant-ne la transmissió en la resta del món.

En el que portem de pandèmia, les autoritats australianes no han dubtat a mamprendre mesures molt estrictes i d'abast massiu quan han aparegut casos de Covid-19. L'estat de Victòria, que va ser l'epicentre de la segona onada i ha concentrar el 90% de les morts al país, va aconseguir arribar a zero casos diaris després de 112 dies de confinament, un dels més durs del món.

Altres exemples són el brot detectat en una platja del nord de Sidney (a Nova Gal·les del Sud, l'estat més poblat del país) que va obligar a confinar 250.000 habitants durant, almenys, dues setmanes. L'únic positiu d'un guàrdia de seguretat en un hotel de Perth identificat el passar diumenge ha provocat el confinament de tota la ciutat, que afectarà vora dos milions de persones i durarà cinc dies. I el passat mes d'agost, un rebrot que superava el miler de casos a Melbourne, la ciutat més poblada d'Austràlia, va obligar a confinar els vora cinc milions d'habitants més de tres mesos. Aquests confinaments domiciliaris han suposat el tancament d'escoles, bars, gimnasos i cines, mentre que els restaurants només poden distribuir dinar per a emportar-se.

Les fronteres d'Austràlia estan tancades des del passat 20 de març i posteriorment es va establir una quarantena obligatòria per a totes les arribades internacionals. Cada persona que hi entrava havia de passar quinze dies en un hotel sanitari. A l'octubre va arribar a un acord de viatges amb el país veí, Nova Zelanda, per tal que els habitants pogueren entrar-hi lliurement, com una mena de bambolla turística. En els últims dies s'està estudiant la possibilitat d'iniciar una bambolla de viatges amb les illes i arxipèlags del Pacífic com Samoa, la Polinèsia Francesa o les Fiji, entre d'altres.

Model extrapolable a Espanya?

És possible adoptar una estratègia d'eliminació en el nostre país? Més enllà del fet que ambdós territoris tenen contexts geopolítics, socials i demogràfics prou diferents, les dades d'incidència del coronavirus evidencien que els escenaris epidemiològics també estan molt allunyats. Des de l'inici de la pandèmia, Austràlia, amb vora la meitat de població que Espanya, ha notificat vora 29.000 casos i 900 morts (a l'Estat espanyol ja se superen 2,8 milions i 55.000, respectivament). El pic màxim de contagis, al juliol, va ser de 700 positius diaris. Les xifres mostren que al país oceànic no hi ha hagut una transmissió comunitària tan descontrolada com sí que s'ha donat a Espanya i altres països europeus. D'altra banda, el fet de ser una illa i no tindre connexions terrestres amb la resta del món juga, evidentment, a favor d'una estratègia basada en l'aïllament.

També et pot interessar