El Banc d’Espanya empitjora la previsió de caiguda del PIB, fins a un màxim del 12,4%
Hernández de Cos demana un pacte d’estat per a un programa de reformes, millorar la recaptació i revisar la despesa.
El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, ha revisat les previsions de la caiguda del PIB i ha dit que en el millor dels escenaris l’economia cauria enguany un 9,5% i, en el pitjor, un 12,4%. Ara fa un mes va estimar una davallada entre el 6,6% i el 8,7%, i per a 2021 es preveuen increments del 6,1% i el 8,5%.
Aquests escenaris incorporarien una sèrie de mesures fiscals, monetàries i prudencials, de manera que les caigudes de l’activitat serien significativament més elevades en absència de les mesures. En l’escenari de caiguda del PIB més moderat, la ràtio de deute públic sobre el PIB s’elevaria fins al voltant del 115%, i en l’escenari més advers se situaria fins i tot per damunt del 120% del PIB.
El governador ha comparegut en la comissió d’economia del congrés per a explicar l’impacte de la Covid-19 en l’economia espanyola i ha avisat que la recuperació no estarà exempta de dificultats. A més, ha advertit que no es poden descartar escenaris més desfavorables que els considerats actualment.
Pacte d’Estat per a un programa de reformes, millorar la recaptació i revisar la despesa
Així, el governador ha reclamat que és necessari aconseguir un “acord polític” per a “diverses legislatures” amb la finalitat d’impulsar un programa de “reformes estructurals” que permeten el sanejament dels comptes públics, amb una revisió de la despesa i la millora dels ingressos fiscals.
En aquest sentit, ha demanat evitar “una retirada prematura de les mesures fiscals d’emergència, perquè això augmentaria el risc que el creixement econòmic patira danys més duradors”. No obstant això, la contrapartida necessària d’aquest activisme fiscal és l’anunci primerenc d’una estratègia de reducció dels desequilibris fiscals per a la seua implementació gradual posterior”, ha dit. D’altra banda, Hernández de Cos ha qualificat d’insuficient la resposta adoptada fins al moment per les autoritats europees. Segons ell, hi ha marge per a potenciar la resposta i, tenint en compte la “magnitud de la crisi”, considera que augmentar aquestes mesures “no és una opció, sinó necessitat”.
