Abandó dels majors, falta de material i protocols contradictoris: Metges sense Fronteres denuncia la gestió de les residències
L’organització humanitària, que ha assistit 486 geriàtrics espanyols durant la pandèmia, detalla mesures urgents davant els rebrots.
Cap persona que necessite atencions al final de la vida ha de ser abandonada. Metges sense Fronteres (MSF) ha publicat un dur informe en què denuncia la desatenció de les persones majors a l’hora de gestionar la crisi sanitària a les residències. “No pare de pensar tot el que podríem haver evitat si les decisions s’hagueren pres abans”, lamenta un dels testimonis consultat per l’ONG.
L’objectiu del text és evitar que es repetisca la situació de desemparament de les persones més vulnerables, els majors, així com la manca de protecció del personal de les residències. “Preferien moltes vegades que els majors quedaren tancats a les seues habitacions. El resultat era espantós: una successió de portes tancades, a vegades amb clau, i persones colpejant i suplicant per eixir. Un horror”, explica Andrés, cap de bombers que va dirigir les tasques de desinfecció en un dels 486 geriàtrics on ha col·laborat MSF.
La situació viscuda a les residències de majors mai hauria de tornar a ocórrer, però des de l’organització humanitària alerten que el risc no ha remés. “Cal estar preparats per a reduir el sofriment i la mortalitat”, expliquen sobre un sector de la població que ha patit el 69% dels decessos per coronavirus a Espanya –27.359 entre el 6 d’abril i el 20 de juny, segons el Ministeri de Sanitat–. La mortalitat excessiva, apunten, assenyala problemes estructurals i sistèmics en relació amb el model de geriàtrics. “La lògica del model actual respon més a les condicions del proveïdor de serveis que a les necessitats socials i sanitàries de les persones majors”, afegeix l’informe.
En el primer moment de la crisi, asseguren que el focus de la resposta es va centrar en el col·lapse del sistema sanitari i en els serveis d’urgències, i es va arribar fins al punt d’obstaculitzar les derivacions de pacients des de les residències. Aquestes últimes van haver d’assumir una responsabilitat per a la qual no estaven preparades, “amb unes conseqüències desastroses”. “És necessari desenvolupar plans de contingència davant possibles nous brots de la Covid-19 o d’epidèmies similars, per a assegurar una alerta primerenca i una resposta immediata”, continuen. Així mateix, l’actuació que plantegen s’ha d’acompanyar de mesures orientades cap al benestar i la qualitat de vida dels majors.
L’equip d’MSF visita una residència a Soria / Olmo Calvo (MSF)
En matèria de detecció, vigilància i control de la infecció, l’informe recomana disposar de professionals per a assessorar, capacitar i supervisar al personal assistencial. L’organització assenyala també la urgent necessitat de garantir un aprovisionament de reserva de materials i equips de protecció, a més d’una formació adaptada, oportuna i amb protocols d’ús clars perquè el personal sociosanitari puga protegir-se i protegir als residents. “La falta de formació en la utilització dels EPI per al personal ha sigut una de les grans falles d’aquesta resposta, agreujada pel fet que van arribar tard, a més de ser insuficients”, lamenta Ximena Di Lollo, responsable de la resposta en residències d’MSF.
Tracte i atencions dignes
Continua present la incertesa dels casos asimptomàtics i a la poca credibilitat dels tests diagnòstics. “Tot això va acabar conduint sovint a la implantació de fèrries mesures d’aïllament dels residents, a vegades de manera indiscriminada”, destaquen. “En el cas d’Eugenia, jo tenia por que es deixara morir i vaig començar a traure-la cada dia una estona. Va començar a anar a millor, fins que un dia em van dir que era una inconscient”, explica la directora d’una de les residències sobre una pacient que finalment va haver de tancar i va morir pocs dies després. Aquest és un altre dels testimonis que recull el text i que revela la necessitat d’establir un equilibri entre aïllament, quarantena i convivència.
Durant la seua intervenció, MSF va comprovar una gravíssima manca de protocols per a cures pal·liatives, final de la vida, comiats i visites. “Han de permetre’s les visites de familiars i els comiats en els moments finals, sempre amb les mesures de protecció adequades”, diu la responsable de resposta en residències.
