Falta de concentració, problemes de nerviosisme, augment de la conflictivitat, un excés d’alimentació i més conductes de dependència. Són els principals efectes psicològics del confinament en els xiquets i xiquetes, segons mostra un estudi realitzat per la Unitat de Teràpia de la Conducta de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, una investigació pionera i pràcticament única al món.

Així ho ha explicat en una entrevista en Les notícies del matí José Pedro Espada, psicòleg i supervisor de l’estudi. Aquesta investigació assenyala que el 89% dels menors presenta alteracions del comportament per la quarantena, un treball en què han participat 1.143 progenitors d’Espanya i Itàlia. “Aquests símptomes poden tindre conseqüències en l’adaptació posterior del xiquet a la normalitat”, ha explicat Espada.

Per aquest motiu veu amb bons ulls el fet que la xicalla puga eixir al carrer a partir del 27 d’abril. “La mesura pot beneficiar-los, però hi haurà molta variabilitat segons els factors d’estrés que hagen patit, com ara si hi ha hagut morts pròximes o familiars malalts”. En aquest sentit, el psicòleg ha indicat que era necessari equilibrar les mesures restrictives amb els seus efectes secundaris. “Com més radicalitat de les mesures, més afectació psicològica”.

De fet, l’expert ha apuntat que sí que hi ha hagut diferències entre els efectes del confinament entre els xiquets i xiquetes italians i espanyols. A les zones d’Itàlia on les mesures han sigut menys restrictives, els efectes psicològics en els menuts han sigut menors. El factor on més s’ha percebut la diferència ha sigut en la conflictivitat. “Els italians que han pogut eixir tenen menys simptomatologia”.

Tasca educativa dels pares i mares

Aquesta nova fase que estem a punt d’iniciar, la de l’eixida al carrer dels menuts i menudes, també pot comportar certs perills des d’un punt de vista psicològic, com ha explicat l’especialista. El fet de no poder jugar amb els amics o amigues o no tocar coses en un parc els pot generar frustració, per la qual cosa aconsella als progenitors que facen una important tasca educativa amb ells, perquè resulte més senzill i satisfactori.

Diferències socioeconòmiques i personals

El psicòleg també ha incidit en la importància de les diferències socioeconòmiques i personals sobre l’impacte de la salut mental dels xiquets i xiquetes. Les famílies amb menys recursos, vivendes amb menys espai o sense poder prendre l’aire lliure estaran patint més els efectes el confinament que les que tenen millors condicions econòmiques. De la mateixa manera, els menuts amb més tendència a patir nerviosisme, ansietat o més vulnerables a l’entorn també hauran viscut amb més dificultat aquesta situació. L’estrés dels pares també afecta de manera determinant els fills i les filles, segons l’expert.

Un estudi pioner al món

Aquesta investigació és de les primeres que analitzen els efectes psicològics de la pandèmia. A Europa encara no s’han fet treballs similars i a la Xina es va començar a investigar però no es disposa encara de dades globals sobre la temàtica. “Aquest estudi és una primera aproximació”, ha indicat José Pedro Espada. “Caldrà veure amb el temps quin impacte han tingut les mesures i si els efectes desapareixen en tornar a la normalitat o s’estenen en el temps”.