La tradició sobre les propietats curatives de l’aigua de l'Avellà es remunta segles enrere, fins a l'any 1550, aproximadament. Conta la llegenda que la Mare de Déu va convidar una velleta cega i leprosa a rentar-se la cara a la font, i va recuperar la vista i la salut. Va ser després d’aquest miracle quan els catinencs van construir en aquest punt un santuari, una ermita, una fonda, i una casa de banys (origen del balneari actual).

L’ermita de l’Avellà és coneguda també com a la Capella Sixtina del Maestrat. A l'interior hi ha uns frescos 1737 de l’artista de Sant Mateu Pasqual Mespeletera.

En parlem en aquest reportatge de 'Terra viva'.