El periodista Jesús Moreno i el meteoròleg Javi Miró analitzen l’orografia del riu Magre per tal d’aprofundir en els factors que van provocar el desbordament el fatídic 29 d’octubre. En esta primera part del reportatge recorrerem el riu des de la part més elevada, a Utiel.

L''Arundo donax', més coneguda com la canya comuna és una de les pitjors espècies invasores a tot el món. El corrent de l’aigua durant la DANA les va arrancar i arrossegar pertot arreu. L'equip de 'La via verda' ha parlat amb Pepe Carbonell, secretari tècnic de COIAL (Col·legi oficial d'enginyers tècnics del llevant), per tal de conéixer com pot amenaçar els nostres ecosistemes. El problema d'estes canyes és que quan s'acumulen, creen una espècie de teixit equivalent a un tap. Formen estructures molt estables, per la qual cosa s'han utilitzat molt en l'agricultura, per exemple per a les tomaqueres, també als forjats de les vivendes i en el món de l'artesania per a fer cistelles. Abans se'n feia ús, però ara no tant, raó per la qual s'han propagat de manera descontrolada. Pepe Carbonell n'ha explicat les característiques, pel que fa a la reproducció, duresa, resistència i flexibilitat i com que proliferen als barrancs valencians apunta al fet que cal gestionar-les, perquè en cas de riuades no agreugen els problemes. 

Comenius Centre Educatiu és un centre laic, privat, concertat i inclusiu i el seu model de gestió és el cooperatiu. Com ha explicat Anna, una de les tutores, en la sèrie documental Som coop , la senya d'identitat d'este centre és que inclou entre el seu alumnat persones amb necessitats educatives especials. "A diferència d'altres centres, ací este alumnat comparteix aula amb estudiants que no necessiten atencions especials. I com explica Anna, "com que estes persones també aprenen per imitació, avancen molt més que si estigueren en una aula específica". Esta tutora ha explicat que en totes les aules hi ha una o dos persones amb estes necessitats. "Parlem d'alumnes amb autisme, paràlisi cerebral, síndrome de Down...". Al documental també coneixem el treball d'Andrea, professora de llatí i d'Helena. Una altra de les singularitats d'este centre educatiu és que com que es tractar d'una cooperativa, allí el procés natural és arribar a ser sòcia o soci de l'organització. "Ací també pot haver-hi professionals que volen ser docents i no cooperativistes, però els que més càrrega de treball tenen al centre són els cooperativistes", ha explicat Anna.  Som coop és una nova sèrie documental que consta de set capítols, promoguda per Fevecta, realitzada per Barret Cooperativa Valenciana i amb la col·laboració de la Conselleria d'Educació, Universitats i Ocupació. El projecte promou el model cooperatiu en el marc de València, Capital Espanyola de l’Economia Social. 

À Punt estrena el pròxim diumenge 3 de novembre a les 22:00 h la sèrie ‘Dieciocho’, que s'emetrà setmanalment amb un doble capítol. Es tracta d’una sèrie intimista que aborda els somnis, els prejuís i la soledat dels joves protagonistes mentre descobreixen el primer amor.

Per què el sucre és tan addictiu? Podem viure sense ell?

Les repassem amb Javi Miró, de l'equip d'À Punt Oratge en

Ser veremadors i veremadores per un dia ja és possible. Dona igual l'edat. A la cooperativa de Viver organitzen des de fa sis anys una iniciativa atractiva i molt popular: ofereixen a les famílies l'experiència de veremar. Els participants poden collir raïm i aprendre ‘in situ’ com es fa tot el procés de producció del vi. La millor manera per a poder valorar el treball al camp i a la cooperativa. Escoltem Fernando Marco Peñarrocha, director gerent de la cooperativa; i Cati Corell, directora de producte, envoltats dels participants.

José Navarro, usuari de l'associació PODEM, ha contat a l'equip de 'La via verda' com de content i a gust està amb la seua faena a l'associació. Com ell diu, "la recollida per a mi es fantàstica". L'Ajuntament de Llíria i l'associació de persones amb discapacitat Podem han posat en marxa una iniciativa de recollida de fem orgànic porta a porta. I no sols això, al fem arreplegat després li donen un valor: es convertirà en compost, que de nou reutilitzaran els veïns i també l'ajuntament per als parcs i jardins de la localitat. David León, president de l'associació Podem, explica este projecte pilot. Un projecte important per tractar-se d'una manera alternativa de tractar els residus orgànics domèstics. El futur del projecte ara està en mans de la resposta i col·laboració dels ciutadans de Llíria. Els acompanyem en una jornada de treball.

Carla és una jove de Xàtiva a qui li van amputar les extremitats a causa d'un bacteri. Ara, esta xativina de 26 anys intenta reprendre la seua vida amb les primeres pròtesis provisionals amb les quals ha començat a caminar. En una entrevista en #BonDiaCV, ha mostrat agraïment a les persones del seu voltant que l'han acompanyada en aquest procés. Ha tingut paraules de gratitud especialment per a l'Hospital la Fe de València i l'Hospital de Xàtiva, per haver adaptat el procés i la rehabilitació a les seues necessitats: “Són un equip meravellós”.  

En 'Bon dia, Comunitat Valenciana' rebem la visita del polifacètic actor, guionista i humorista Goyo Jiménez que, des de dimecres i fins diumenge, estarà al Teatre Olympia amb el seu últim espectacle: Misery Class.

Dos policies de Xàtiva han salvat la vida a un home atrapat en un incendi. Els agents van haver de trencar la porta de la vivenda per a rescatar-lo. Carolina Femenia ens acosta esta història amb final feliç en "Bon dia, Comunitat Valenciana".

Conduït per Mathies Muñoz, torna La via verda a la tardor del 2024, amb l'actualitat del medi ambient i del territori valencià. Cada setmana, de dilluns a divendres, abans de l'informatiu del migdia. L'equip torna amb una celebració molt especial: este setembre ja suma els cent primers programes.

En Directe , el nou magazín de les vesprades on recorrerem la Comunitat Valenciana per a informar-te de tot el que passa, des de les històries més grans fins a les més xicotetes. Amb Àlex Blanquer.

Al setembre, cada nit, tornen els programes més esperats. Descobriràs el territori valencià de la mà de Xino xano ; tota l'anàlisi de l'actualitat en el programa d'investigació Zoom ; sabràs com viuen els valencians a l'estranger amb Valencians al món ; riuràs i veuràs com guanyen diners els concursants d' A la saca , i et quedaràs clavat al sofà en cada entrega de l' Hora fosca , on investigadors i familiars disseccionen pas a pas els crims més impactants dels últims anys i les seues repercussions, en un format televisiu de true crime en clau de suspens. 

L’especialista en màrqueting digital Rubén Máñez -que participa en el V Congrés DSM Valencia- destaca la importància de “crear audiència real”

Combatre els estereotips socials i traure una nova col·lecció per any que mira les tendències de la moda. Eixos són dos dels trets més característics de la firma Paola Reina d'Onil (Alcoià). L'empresa que pot presumir de ser Premi Nacional de Foment de la Creativitat en el Joguet 2023. Entre les seues creacions, al mercat trobem des d'una nina astronauta, una altra científica o una nina futbolista. Nines amb oficis que empoderen les xiquetes, com han explicat els seus gerents, Camilo Bernabéu i Juan Antonio Maicas. Una empresa amb una trajectòria de 30 anys. Els seus productes arriben a 53 països a banda d'Espanya. En 'Cadena de Valor 3.0', un treball d'À Punt amb la col·laboració de l’Ivace, es pot veure el procés artesà de fabricació de les nines. Este treball audiovisual posa en valor el teixit productiu valencià.

Els programes de cites van experimentar un boom en totes les televisions a començament dels anys noranta. També en la televisió valenciana. Com s'ha fet ressò el programa Dejavú , el 1991 arrancava, amb els actors valencians Rosana Pastor i Diego Braguinsky, el programa Amor a primera vista . Aquells anys van proliferar este tipus de formats i Canal 9 va arribar a tindre fins a quatre programes de buscar parella en graella, com ara Elles i ells (amb Juanjo Prats), Enamorats (amb Inés Ballester i de nou Diego Braguinsky) o Jocs de parella .

La Universitat Jaume I (UJI) va obrir la porta el 1991, en aprovar les Corts la seua llei de creació. Quan la nova universitat portava poc més de dos anys de vida, va crear el primer servidor web d’Espanya. Estava en valencià. En un primer moment els beneficiaris van ser el personal de la Universitat i la comunitat científica. Arrancava una nova autopista de la informació que li va donar molta notorietat a la universitat de Castelló de la Plana. L'equip del programa 'Dejavú' ha parlat amb l'analista de tecnologia educativa Carles Bellver, que ha dit que "aquell projecte va animar moltes altres universitats valencianes i catalanes, i també les de les Illes Balears". Un altre analista, Toni Bellver, ha dit que l'inici del projecte va ser la cerca de practicitat i de poder trobar informació. 

L’inspector Sancho havia demanat el trasllat de Valladolid quan apareix el cos mutilat d’una jove amb un poema a la boca. Poc imagina que s’enfronta a un Augusto, un sociòpata perillós i impredictible.