"Sí, em vull”: saps què es la sologàmia?
Amb més de 14 milions de fadrins i fadrines a Espanya, casar-se amb u mateix per a reafirmar la pròpia autoestima es converteix en una opció més
"És una moda en la qual decideixes casar-te amb tu mateix i no estar en parella amb ningú mes". Així defineix la sologàmia Ana Isabel González que, tot i tindre parella, va optar per aquesta pràctica en què, fins i tot, va convidar la seua exparella a la boda amb ella mateixa. “Necessitava un compromís amb mi mateixa”.
La sologàmia, que continua sent una excepció en un món on la tònica és buscar parella, és incomprensible per a altres persones. “En la boda, els més menuts em preguntàvem amb qui em casava”. El psicòleg Nacho Coller apunta que és “una moda més, absurda i criticable, que em pareix ridícula”. “De vegades pense que estem perdent el nord”, remata.
Més de 14 milions fadrins i fadrines a Espanya
Però la tendència és clara: creix un 32% el nombre de fadrins i fadrines i un 91% el de divorcis els últims 15 anys i Espanya ja registra 7,5 milions d’homes fadrins i 6 milions de dones fadrines. En l’especial de Zoom dedicat al negoci de l’amor, se'n qüestionen el perquè i n’han trobat dos motius principals: l’egocentrisme i la normalització de la individualitat. Segons la sexòloga Esperanza Gil, “cada vegada hi ha més gent fadrina perquè vivim en una societat egocèntrica en què ja no és tan important el que els altres pensen de tu o que una persona et done un valor”. D’altra banda, la psicòloga i divulgadora Silvia Congost apunta que “per sort, està més normalitzat el fet que si no estàs bé en una relació, no tens cap obligació de quedar-t'hi atrapat per a tota la vida fins que la mor us separe”.
De la sologàmia a l’amor etern en parella: “52 anys i 24 hores junts”
Paco i Mercedes són el que hui en dia es considera una excepció o almenys, un cas per a admirar. Després de 52 anys de casats en què han passat 24 hores al dia junts, ja que treballaven junts, encara estan enamorats. Aquesta parella de Nules ens ha confessat el seu secret: “voler-se molt, quan u estire que l’altre afluixe i, sobretot, no gitar-se mai a dormir sense fer les paus”.
La parella perfecta no és la parella ideal, sinó la parella saludable
Com apunta la sexòloga Esperanza Gil, “una cosa és l'amor i una altra l'enamorament; l’enamorament és un sentiment curt en el temps, intens, podríem morir si estiguérem enamorats tot el temps”. Allò important per a aconseguir l’amor etern, “per a tota la vida”, és la comunicació: “La parella perfecta és la que té discussions, la que es comunica. No és la parella ideal, és la parella saludable”, remata.
