El valencià Pepe Beunza, el primer espanyol que es va negar a fer la mili

"Quan vaig entrar a la presó em vaig sentir com un lleó en una gàbia, però em vaig sentir molt orgullós de fer-ho". Pepe Beunza va ser el primer objector de consciència, el primer espanyol que va negar-se a fer la mili per motius polítics. Tres anys i dos mesos en dos calabossos, deu presons i un batalló de castic al Sàhara li va costar el seu delicte de desobediència civil. 

Ell era activista antifranquista, pacifista per definició i estava estudiant Enginyeria Tècnica Agrícola a València quan li tocava anar a la mili. Després de diverses pròrrogues, el 1971 es va negar a fer la mili: "pensava que era una pèrdua de temps aprendre a matar i una despesa inútil". Des d'eixe moment el posaren al calabós i es va convertir en tota una figura de l'antimilitarisme. 

Pensava que era una pèrdua de temps aprendre a matar i una despesa inútil

El reial decret del govern del 9 de març del 2001 va posar fi a més de dos segles de reclutament militar i el suspenia a partir de desembre del mateix any. Fins a aquest moment, milers de joves van anar a la mili, alguns díhuit mesos i uns altres, ja a partir dels noranta, només nou mesos. El novembre del 2000 es va fer l’últim sorteig de quintos, que suposava una victòria de la desobediència civil antimilitarista a l’Estat espanyol.