Un policia local i un vigilant de seguretat salven la vida a una dona que patia una parada cardíaca enmig del carrer a València
Saps practicar la maniobra de reanimació cardiopulmonar? Te l'expliquem pas a pas
El passat 1 de gener, aquesta parella de policies locals de València van ajudar una dona que havia patit una parada cardiorespiratòria enmig del carrer. Han recordat els fets en Som de casa.
Els vigilants de seguretat de la ciutat administrativa Nou d’Octubre havien trobat la dona a terra i, com que no reaccionava, després de telefonar a l'112, van començar a practicar-li la reanimació cardiopulmonar. Antonio i Alícia, de la Policia Local, es trobaven fent la seua ronda i, en veure la situació, els van ajudar perquè, per a una única persona, mantindre el ritme de la maniobra pot ser esgotador, sobretot si s’ha de prolongar en el temps.
“La postura en què has de fer la maniobra, la tensió que pateixes degut a l’estrés i el temps que has d’estar exercint la pressió fa necessari, moltes vegades, fer relleus”, assegura Antonio. Entre ell i un dels vigilants de seguretat van estar practicant la maniobra durant uns quaranta minuts. Quan hi va arribar el SAMU, el personal sanitari encara va haver de mantenir la maniobra de reanimació, fins a un total d’uns cinquanta minuts. Per fi, la dona va respondre.
Recomanacions bàsiques
La reanimació cardiopulmonar pot salvar vides, però la població en general sap fer-la? Álvaro Campo, metge del servei d’urgències de l’Hospital Doctor Peset de València ens explica tot el que hem de fer.
La primera recomanació és molt clara: només detectem una parada cardiorespiratòria, hem de demanar ajuda, telefonant a l'112. És molt important posar el telèfon en mans lliures, perquè puguem sentir les instruccions que ens donarà el personal d’emergències, mentre practiquem les maniobres de reanimació.
“Ara ja es considera obsolet això de buscar el pols, que és una cosa que pot dur a errades per a personal no entrenat. Si veiem que la persona està inconscient, no respira espontàniament i no respon, haurem de presumir que pateix una parada cardiorespiratòria”, explica Álvaro. Amb la maniobra front-mentó obrim la via respiratòria i amb la maniobra veure-escoltar-sentir detectem si la persona fa moviments ventilatoris, exhala aire i respira. En cas negatiu, començarem de seguida amb la maniobra de reanimació.
El metge ha indicat la manera de pressionar amb les mans, una mà damunt de l’altra, sobre el pit descobert de la persona accidentada. Amb els colzes rectes, la força ha d’eixir del cos de qui practica la maniobra i no dels braços. Hauríem de ser capaços de fer entre 100 i 120 compressions per minut, a un ritme viu. D’ací el suggeriment de fer-ho a ritme de La Macarena, la coneguda cançó de Los del río.
Les compressions haurien d’anar en sèries de trenta compressions, alternades amb dues ventilacions. “Les ventilacions ara mateix han quedat relegades a un segon lloc”, explica Álvaro. “El que interessa sobretot és estabilitzar el pacient amb compressions ininterrompudes que és la forma de generar una cosa semblant a una respiració, encara que no siga espontània”.
On podem trobar més informació sobre aquesta maniobra?
Anna Albiach, responsable de formació a distància de Creu Roja, explica que aquesta organització ofereix cursos en línia i també en format semipresencial per a aprendre a fer la reanimació cardiopulmonar.
Recorda que en el web de Creu Roja podem trobar unes píndoles amb informació molt bàsica per a la població en general, a més dels cursos tutoritzats amb material digitalitzat, adreçats a casos concrets, com auxilis bàsics per a nadons i lactants, per a l’àmbit laboral, per a majors, per a l’esport, etcètera.
